Durant anys, els aliments ultraprocessats han estat l'enemic públic número u de la nutrició. Galetes, refrescos, brioixeria… tot el que ve en un paquet amb una llarga llista d'ingredients s'ha guanyat fama poc saludable. Però és el processament en si el problema o el que realment importa és el que mengem en conjunt? Dues investigacions recents donen llum sobre aquesta qüestió, i les seves conclusions matisen força el discurs habitual.
D'una banda, un macroestudi de l'Escola de Salut Pública de Harvard ha seguit més de 200.000 adults durant tres dècades i ha arribat a una conclusió clara: la qualitat global de la dieta pesa més que no pas el grau de processament . De l'altra, un treball de la Florida Atlantic University ha trobat una associació entre el consum elevat d'ultraprocessats i un risc més gran de càncer de pròstata. Es contradiuen? No necessàriament. Ho veurem.
L'estudi de Harvard: la qualitat mana
Els investigadors de Harvard van analitzar les dades de més de 200.000 adults nord-americans durant 30 anys. Van comparar la qualitat nutricional de la dieta amb el nivell de processament dels aliments consumits. El resultat: el risc de malaltia cardiovascular, diabetis tipus 2 i mort prematura estava molt més relacionat amb la qualitat del patró alimentari que no pas amb el processament en si. És a dir, no tots els ultraprocessats són iguals ; alguns, com els cereals integrals enriquits o els llegums en conserva, poden aportar nutrients beneficiosos.
La classificació NOVA, que es fa servir per categoritzar el grau de processament, no té en compte la qualitat nutricional. Per això, un producte poc processat pot ser part duna dieta de baixa qualitat, i un ultraprocessat pot encaixar en un patró saludable. Els autors insisteixen que el missatge no hauria de ser 'evita els ultraprocessats' a seques, sinó prioritzar aliments d'alta qualitat nutricional , com ara fruites, verdures, fruits secs i llegums.
L'ombra del càncer de pròstata
L'altre estudi, publicat a The American Journal of Medicine, va analitzar 17.024 homes de l'Enquesta Nacional de Salut i Nutrició dels EUA entre el 2003 i el 2023. Els que consumien més ultraprocessats tenien un risc de càncer de pròstata entre un 24% i un 31% més gran, després de socioeconòmic. Tot i això, els mateixos autors adverteixen que es tracta d'un estudi observacional, no demostra causalitat.
De fet, una revisió sistemàtica del 2024 no va trobar una associació estadísticament significativa entre el consum d'ultraprocessats i el càncer de pròstata. El nou treball aporta un senyal que mereix més investigació, però no tanca el debat. Tot i així, les dades són preocupants: als EUA es diagnostiquen més de 333.000 casos a l'any, i el consum d'ultraprocessats suposa més de la meitat de les calories diàries dels adults.
Què podem fer al nostre dia a dia?
La conclusió pràctica és que no cal obsessionar-se amb l'etiqueta d'“ultraprocessat”. L'important és portar una dieta equilibrada , basada en aliments frescos o mínimament processats, però sense demonitzar opcions com ara un iogurt o una llauna de llegums. La dieta mediterrània, amb la seva abundància de fruites, verdures, peix i oli d'oliva, continua sent el patró més recomanable.
Això sí, els experts recorden que molts ultraprocessats rics en sucres afegits, sal o greixos de baixa qualitat segueixen associant-se a pitjors resultats de salut . Així que, encara que la qualitat general de la dieta sigui clau, reduir el consum de pastisseria, refrescos i snacks salats continua sent una bona idea. Com sempre, lequilibri és la clau.
En definitiva, la ciència ens diu que no tots els ultraprocessats són dimonis, però tampoc no són àngels. La qualitat del que mengem en conjunt és el que més influeix en la nostra salut a llarg termini, però això no vol dir que hàgim d'omplir el rebost de productes industrials. El que és sensat és prioritzar aliments reals, cuinar a casa sempre que es pugui i deixar els capricis per a ocasions especials. Al capdavall, l'alimentació és un equilibri i la informació és la nostra millor aliada.
