La Helicobacter pylori és un bacteri capaç de colonitzar la mucosa de l'estómac i associar-se a gastritis y úlceres. Té la particularitat de viure al mig àcid de l'estómac gràcies al seu enzim ureasa, amb la qual produeix amoníac que neutralitza parcialment l'àcid clorhídric i permet sobreviure enganxada a l'epiteli gàstric.
Si bé és un bacteri que per la seva composició resisteix una gran varietat de medicaments, hi ha una àmplia bateria de mesures dietètiques i naturals que pots aplicar com a complement al tractament mèdic indicat pel teu professional sanitari. Aquestes pautes ajuden a alleujar símptomes, a protegir la mucosa ia millorar la tolerància a la teràpia antibiòtica.
Alguns consells naturals per combatre la Helicobacter pylori:
> Practicar la reflexologia podal.
> Practicar la medicina al·lopàtica (seguir sempre la pauta receptada pel metge).
> Evitar aspirines, cafè, gasoses, carns vermelles i grans menges.
> Practicar la teràpia ortomolecular sota supervisió professional.
> Practicar la fitoteràpia; es recomanen gingebre, menta i arrel de regalèssia.
Dieta i pautes que alleugen la irritació gàstrica
Una alimentació adaptada pot reduir l'acidesa, calmar el dolor i millorar la digestió mentre es tracta la infecció. Prioritza textures suaus i tècniques culinàries que no irritin.
- Aliments tous: arròs, civada, purés, patata, batata i iogurt natural sense sucre per a una digestió amable.
- Evita irritants: picants, fregits, alcohol, cafeïna i ultraprocessats que augmenten la secreció àcida.
- Fibra ben tolerada: fruites no àcides i verdures cuites per regular el trànsit sense agressió mecànica.
- proteïnes magres: pollastre, gall dindi, peix blanc i tofu; resulten menys pesades per a l'estómac.
- Lactis amb moderació: versions baixes en greix o sense lactosa si hi ha mala tolerància.
- Menjars petits i freqüents: porcions reduïdes 4-6 vegades al dia per minimitzar la distensió gàstrica.
- Hidratació intel·ligent: beure aigua entre menjars; evita grans volums durant la ingesta.
Aliments que ajuden i aliments que convé evitar
Entre els productes millor tolerats destaca el iogurt amb probiòtics (equilibra la microbiota), la civada (suavitza la mucosa), el pollastre i gall dindi sense pell, el peix i les verdures cuites com carbassó, pastanaga o carbassa. El arròs blanc i el pa torrat són opcions saciants i poc agressives.
- Recomanats per societats digestives: oli d'oliva suau, lactis baixos en greix o sense lactosa, patata, pasta, arròs, pa blanc torrat, peix blanc, carns magres, pernil cuit, gall dindi i soja; fruites com poma, pera, plàtan i codony preferiblement cuites; verdures cuites com mongetes verdes, remolatxa, tomàquet pelat, ceba, espinac i bleda.
- Evita o limita: cítrics i fruites àcides, cafè i molt de te, xocolata, alcohol, begudes carbonatades, picants, fregits, greixos i adobats. Les cols, bròquil o carxofa poden inflar; valora tolerància individual.
Remeis naturals i suplements que poden complementar (no substituir)
Els recursos següents mostren potencial com a suport a la teràpia mèdica. Consulta sempre amb el teu professional per evitar interaccions i contraindicacions.
- olis essencials de cedre, avet platejat, agulla de pi, arbre de te, orenga i llimoneta: poden inhibir la ureasa. Ús tòpic diluït (3-5 gotes en 15 ml d'oli portador) amb massatge suau; no ingerir sense indicació.
- pròpolis: activitat antimicrobiana; en adults s'empra sovint 400-500 mg/dia en presentacions segures. Evitar en embaràs, trastorns hemorràgics o si es prenen anticoagulants.
- gingebre: fins 3 g/dia en pols en menjars o infusió; útil per a dispèpsia. Precaució amb anticoagulants, cardiopaties i en etapes finals d embaràs.
- Cúrcuma/curcumina: acció antiinflamatòria; sol recomanar-se fins 1,5 g/dia. Evitar si hi ha problemes de coagulació, fetge o vesícula, embaràs i lactància.
- Col de cabdell/col: el suc vegetal de col cuita s'ha fet servir en úlceres; valorar per possible flatulència.
- Brocoli/brots (sulforafà): pot reduir la colonització; eficàcia influeix segons gravetat i història clínica.
- probiòtics (iogurt, quefir, xucrut, kombutxa o suplements): ajuden a la microbiota ia tolerar antibiòtics.
- Mel: propietats antibacterianes; es pot incorporar a infusions si és ben tolerada.
- te verd: polifenols amb activitat antimicrobiana; infusionar 5 minuts. Evitar si hi ha ansietat, trastorns hemorràgics, HTA no controlada o embaràs/lactància.
- All: 1-2 dents crues al dia o càpsules estandarditzades; no indicat amb trastorns hemorràgics, embaràs o lactància sense control mèdic.
- Romero i hierbaluïsa (cedró): en infusió moderada i supervisada; revisar contraindicacions (embaràs/lactància i fàrmacs sedants, entre d'altres).
- Lentisco (Pistacia lentiscus): la seva resina pot ajudar a disruptir biofilm i calmar la mucosa.
- berberina: alcaloide amb acció antimicrobiana i anti-biofilm; revisar possibles interaccions farmacològiques.
- Regalèssia degliciritzada (DGL): protegeix i afavoreix la reparació sense elevar la tensió; útil abans dels àpats.
- L-glutamina: nodreix i regenera la mucosa; s'utilitzen dosis elevades sota criteri professional.
- Zinc-carnosina: s'adhereix a la mucosa i promou la cicatrització d'úlceres.
- Aloe vera purificat sense aloïna: efecte calmant i cicatritzant; evitar presentacions amb laxants.
- Espino groc: antioxidant i reparador tissular pel seu perfil de àcids grassos i vitamines.
- Mucosa compositum i altres suports complexos: alguns pacients refereixen alleugeriment simptomàtic; ús individualitzat.
Important: no existeix evidència que avali “receptes miracle” amb orenga, all i cúrcuma que eradiquin per si mateixes el bacteri; poden reduir càrrega, però no substitueixen antibiòtics.
Diagnòstic, vies de contagi i símptomes a vigilar
La infecció es transmet per contacte directe amb saliva, vòmit o femta i també per aigua o aliments contaminats. Mantingues higiene de mans, utensilis i consum d'aigua segura per reduir el risc.
El diagnòstic es confirma amb test de l'alè amb urea, detecció de antigen en femta o mètodes invasius com gastroscòpia amb biòpsia. L'analítica d'anticossos orienta però no sempre distingeix infecció activa.
- símptomes freqüents: dolor o cremor epigàstrica, sacietat precoç, nàusees/vòmits, dispèpsia, pèrdua de gana o pes i femta fosca davant sagnat.
Tractament mèdic imprescindible i paper de la resistència
L'eradicació requereix inhibidors de bomba de protons combinats amb Antibiòtics (teràpies triple o quàdruple; de vegades amb bismut). L'adherència completa és clau per evitar resistències. Les mesures dietètiques i els suports naturals es fan servir com complement per alleujar molèsties i millorar la mucosa, mai com a substituts.
Hàbits quotidians i exemple de dia tipus
menjar a poc a poc i mastegar bé, repartir en 5-6 preses, reposar després del menjar, cuinar al vapor/bullit/planxa suau i beure suficient aigua afavoreixen la recuperació. Evita tabac y alcohol, redueix l'estrès i té cura de la higiene en la manipulació d'aliments. Limita sucs cítrics i begudes gasoses; ajusta llegums i cereals integrals segons tolerància (si es prenen, millor en puré i ben cuits).
- Esmorzar: quefir o iogurt amb pa torrat i alvocat/formatge fresc.
- Dinar: sopa lleugera; verdures cuites (mongetes verdes i pastanaga) amb lluç al vapor; compota de pera.
- berenars: fruita cuita (poma rostida) o iogurt amb plàtan madur.
- Sopar: crema de carbassó i patata, truita francesa i pa torrat.
Adoptar una dieta protectora, sumar probiòtics ben triats i, si escau, emprar fitoteràpia i suplements amb respatller sota supervisió mèdica, ajuda a disminuir la simptomatologia ia tenir cura de la mucosa mentre el tractament farmacològic s'encarrega de l'eradicació bacteriana.
