Les proteïnes han esdevingut un dels nutrients més rellevants en la conversa sobre salut i envelliment. Des de la nutrició clínica fins a la biotecnologia, el seu paper és fonamental per entendre com el nostre cos es manté fort, es recupera i, en el futur, es podria protegir de malalties complexes. La ciència actual apunta que no només importa la quantitat, sinó també la qualitat i la font de les proteïnes , especialment en etapes avançades de la vida. Aquest interès ha portat experts en nutrició, metges i investigadors a explorar noves vies per aprofitar-ne al màxim els beneficis.
En el context europeu i espanyol, on l'esperança de vida és de les més altes del món, garantir un bon estat de salut durant la vellesa ha esdevingut una prioritat. La pèrdua de massa muscular i la fragilitat són amenaces reals per a l'autonomia de la gent gran . Per això, tant les recomanacions dietètiques com els darrers avenços científics coincideixen que les proteïnes són un pilar bàsic per afrontar aquesta etapa amb garanties, encara que les estratègies per consumir-les estiguin evolucionant.
El repte de mantenir la força a l'estiu
Durant els mesos de calor, és habitual que la gent gran perdi la gana. Gaspatxo, fruites, amanides… opcions fresques i saludables que, si es converteixen en la base gairebé exclusiva de la dieta, poden deixar fora nutrients essencials com les proteïnes . La directora mèdica de Sanitas Mayores, Miriam Piqueras, adverteix que «no es tracta de menjar més quantitat, sinó assegurar que cada menjar tingui prou valor nutricional». La proteïna és clau per mantenir la massa muscular, la força i la capacitat funcional. Sense ella, s'accelera la pèrdua de múscul, cosa que dificulta la mobilitat i la recuperació davant de malalties o ingressos hospitalaris.
La nutricionista Nuria Cañas, de Blue de Sanitas, recomana enriquir els plats freds «amb ou cuit, peix blau, pollastre, llegums, formatge fresc, iogurt natural o fruits secs triturats». Aquests gestos senzills permeten que una amanida o un plat de fruita siguin complets. A més, s'aconsella adaptar les textures per a persones amb problemes de masticació, recorrent a purés, peixos tous o llegums triturats, i aprofitar l'esmorzar com un moment clau per consumir proteïnes , ja que moltes persones grans mengen menys al final del dia. Tampoc no s'han de descuidar els senyals d'alerta com el cansament persistent o la pèrdua de pes involuntària, que indiquen que l'alimentació no cobreix les necessitats de l'organisme.
Reduir proteïnes, una estratègia per viure més?
Un estudi publicat a la revista 'Cell Metabolism' ha posat sobre la taula una idea que desafia les recomanacions més esteses. Investigadors de la Universitat del Sud de Califòrnia han observat que una dieta baixa en proteïnes, però amb una aportació moderada de metionina –un aminoàcid present en carns, ous i lactis– podria afavorir la longevitat. Els experiments amb ratolins van mostrar que aquest tipus de dieta, inspirada en patrons de la dieta mediterrània i de l'illa d'Okinawa, reduïa la massa greixosa i la fragilitat, i millorava els senyals metabòlics relacionats amb el control de la glucosa i el metabolisme dels greixos.
L'anàlisi de més de 200.000 persones també va trobar que una ingesta més gran de proteïna animal s'associava a una major prevalença d'obesitat i diabetis tipus 2 . Els autors, però, recalquen que és una associació i no una relació causal. Tot i així, aquests resultats conviden a reflexionar sobre la composició de la dieta. No es tracta d'eliminar les proteïnes, sinó de cercar l'equilibri adequat. De fet, una ingesta insuficient de metionina augmentava la fragilitat, mentre que un excés feia desaparèixer els beneficis observats.
Aquest enfocament és particularment rellevant a Espanya, on la dieta mediterrània tradicionalment ha inclòs una bona quantitat de llegums, peixos i vegetals, amb un consum més moderat de carns vermelles. Combinar aquestes fonts vegetals i animals podria ser la clau per a una vellesa més saludable , mantenint la massa magra i evitant l'excés de calories.
El iogurt: un petit gest amb grans beneficis
Mentre la ciència estudia aquests complexos mecanismes, hi ha gestos quotidians més simples que també importen. El sociòleg i dietista Miodrag Borges, expert en microbiota, ha alertat a les seves xarxes socials sobre un error molt comú: llençar el líquid que apareix a la part superior del iogurt. Aquest líquid és el sèrum, una part líquida composta principalment per aigua que se separa de manera natural. Lluny de ser un defecte, el sèrum conté proteïnes d'alta qualitat, vitamines del grup B, minerals com calci, fòsfor i magnesi, i pèptids bioactius amb propietats beneficioses.
El microbiòleg Frank Devlieghere i la farmacèutica Gemma del Caño coincideixen que té valor nutricional i és un error rebutjar-lo. Fins i tot el metge Manuel Viso el defineix com a «un autèntic concentrat de nutrients». Per aprofitar-ho, només cal moure el iogurt perquè s'integri de nou amb la part sòlida. Un petit canvi que no costa res i que fa que el iogurt sigui un aliment més complet, ajudant a assolir els objectius d'ingesta proteica diària.
La propera frontera: proteïnes 'intratables'
A l'àmbit de la recerca biomèdica, la biotecnològica barcelonina Nuage Therapeutics està treballant per resoldre un desafiament que ha frenat el desenvolupament de nous fàrmacs durant dècades. Es tracta de les proteïnes intrínsecament desordenades (IDPs), que no tenen una estructura tridimensional estable, cosa que les fa molt difícils d'abordar amb els medicaments tradicionals. Aquestes proteïnes estan implicades en malalties com el càncer, l'Alzheimer o el Parkinson , i s'estima que prop del 40% de les proteïnes humanes contenen regions desordenades.
La companyia, fundada a partir de la investigació del biofísic Xavier Salvatella a l'IRB Barcelona, ha desenvolupat una plataforma per identificar els moments en què aquestes proteïnes adopten temporalment una conformació més estable. És llavors quan un fàrmac s'hi pot unir i actuar. El seu primer objectiu és ASCL1, un factor de transcripció implicat al càncer de pulmó microcític, una forma especialment agressiva. Segons el conseller delegat, Stuart Hughes, «si aconseguim demostrar que aquest enfocament funciona, validarem una forma completament nova de descobrir fàrmacs». Aquesta tecnologia es podria aplicar en el futur a malalties neurodegeneratives. La capacitat d'actuar sobre proteïnes fins ara 'intratables' suposaria un canvi de paradigma a la medicina.
Una visió europea de les proteïnes
En un pla més polític, la Unió Europea ha presentat recentment el Pla d'Acció sobre Proteïnes, amb l'objectiu de reduir la dependència de les importacions de soja i fomentar les proteïnes vegetals produïdes a Europa. Tot i això, l'Aliança Europea de Productes del Mar (EUSeA) ha denunciat l'exclusió dels aliments aquàtics d'aquest pla. La pesca i l'aqüicultura són una font de proteïnes nutritives i d'alta qualitat que sosté economies locals i contribueixen a la seguretat alimentària.
El sector reclama un «reconeixement semblant» al que ha rebut la ramaderia, que ara es considera un actiu estratègic per a la UE. Els aliments blaus, com s'anomenen els productes del mar, podrien jugar un paper clau en la resiliència del sistema alimentari europeu. La inclusió dels productes del mar a les estratègies alimentàries no només és una qüestió de justícia sectorial, sinó que garantiria un subministrament divers i sostenible de proteïnes per als ciutadans europeus.
En definitiva, ja sigui mitjançant l'alimentació diària, la investigació d'avantguarda o les polítiques agràries, les proteïnes se situen al centre d'un debat que busca assegurar el benestar de les persones. La ciència actual sosté que és possible combinar el coneixement tradicional i les noves tecnologies per millorar la qualitat de vida de la població. Menjar millor, investigar més i dissenyar polítiques alimentàries intel·ligents són els eixos sobre els quals pivota el futur de la salut a Europa . Assegurar una aportació adequada de proteïnes, tant en quantitat com en qualitat, és una inversió per a una vida més llarga i amb més benestar.
