La primavera no només porta temperatures més suaus i arbres florits. Per a moltes persones, també marca l'inici de la temporada de polinosi, una reacció al·lèrgica davant del pol·len que circula a l'aire. Els grans de pol·len, invisibles a l'ull humà, es desplacen amb facilitat i, en ser inhalats, poden desencadenar una resposta del sistema immunològic en els qui tenen predisposició genètica.
Es calcula que més del 20% de la població desenvolupa sensibilitat a aquests al·lèrgens, però la xifra real podria ser més gran. Els experts adverteixen d'un nivell d'infradiagnòstic alt , ja que molts afectats conviuen amb els símptomes sense acudir a un especialista. La polinosi pot aparèixer a qualsevol edat i, si no es controla, al voltant del 40% dels pacients pot acabar desenvolupant asma bronquial.
Què és la polinosi i per què s'intensifica a la primavera?
La polinosi, també anomenada al·lèrgia estacional, es manifesta durant determinats períodes de l'any. Coincideix amb l' època de floració de certes plantes , que alliberen grans quantitats de pol·len a l'atmosfera. La seva temporada es pot allargar des del començament de la primavera fins ben entrada la tardor, depenent del tipus de vegetació i de les condicions climàtiques.
Els arbres solen pol·linitzar durant la primavera; les gramínies, al final d?aquesta estació i principis de l?estiu; i les males herbes, cap al final de l'estiu i començaments de la tardor. Aquest calendari natural explica que els símptomes apareguin o empitjorin en mesos concrets . A més, el temps influeix: els dies assolellats, secs i amb vent eleven la concentració de pol·len, mentre que la humitat i la pluja la redueixen temporalment.
El canvi climàtic també deixa la seva empremta. L'escalfament global i la contaminació atmosfèrica, en especial les partícules dièsel dels vehicles , estan provocant que els períodes de pol·linització comencin abans i durin més , amb més intensitat. Això vol dir que les persones al·lèrgiques poden exposar-se als al·lèrgens durant més temps al llarg de l'any.
Símptomes més freqüents: com reconèixer la polinosi
La polinosi sol cursar amb manifestacions nasals i oculars, encara que en alguns casos també compromet les vies respiratòries. Els quadres més habituals són la rinitis al·lèrgica i la conjuntivitis al·lèrgica. A la rinitis, la mucosa nasal s'inflama i apareix secreció aquosa, esternuts repetits, obstrucció i picor al nas, el paladar o la gola.
La conjuntivitis al·lèrgica, per la seva banda, provoca picor i llagrimeig als ulls , congestió ocular i fins i tot inflor de les parpelles. Si la reacció baixa fins als bronquis, es poden sumar tos i sibilàncies, senyals que convé avaluar perquè poden indicar un asma al·lèrgic.
Quan els símptomes es mantenen en el temps, la qualitat de vida se'n ressent. No és estrany que afectin el descans nocturn , el rendiment escolar o laboral i les activitats quotidianes. Per això, els especialistes insisteixen a no normalitzar les molèsties i buscar ajuda professional per diferenciar els símptomes d'al·lèrgies davant d'altres afeccions.
Diagnòstic i tractament de l'al·lèrgia al pol·len
Identificar la polinosi passa per observar quan apareixen els símptomes. Si aquests es repeteixen any rere any en les mateixes dates, hi ha una alta probabilitat que es deguin al pol·len . El diagnòstic definitiu el realitza un al·lergòleg mitjançant proves cutànies, conegudes com a prick test, i anàlisi de sang per detectar IgE específica davant de diferents pòl·lens.
Saber quin tipus de pol·len desencadena la reacció permet conèixer els mesos de més exposició i prendre mesures per reduir el contacte amb l'al·lergen. Entre les recomanacions generals estan ventilar la casa en moments de baixa concentració , evitar activitats a l'aire lliure en dies secs i ventosos, i fer servir ulleres de sol i màscara si és necessari.
El tractament es basa en dos pilars: minimitzar l'exposició al pol·len i controlar els símptomes amb medicaments. Els fàrmacs s'indiquen segons la localització i intensitat de les molèsties i alleugen de forma temporal . Quan el tractament convencional no és suficient o l'impacte en la qualitat de vida és alt, hi ha l'opció de la immunoteràpia amb al·lèrgens , és a dir, les vacunes per a l'al·lèrgia.
Aquestes vacunes utilitzen extractes d'un o diversos pòl·lens identificats com a responsables de la reacció. L'objectiu és ensenyar el sistema immunològic a tolerar el pol·len i modificar l'evolució natural de la malaltia. És, segons els experts, l'únic tractament capaç de canviar el curs de l'al·lèrgia i millorar la vida dels pacients a llarg termini, complementant de vegades un tractament de l'asma amb una visió global.
La polinosi és una companya incòmoda per a milions de persones durant la primavera i la tardor. Conèixer els símptomes, acudir a un especialista i seguir un tractament adequat marca la diferència entre sobreviure a l'estació i gaudir-ne. La informació contrastada i el diagnòstic precoç continuen sent les millors eines per mantenir-la a ratlla.
