
A moltes persones se'ls posa la cara vermella quan practiquen exercici cardiovascular o fan grans esforços que augmenten la seva temperatura corporal. A què es deu? Hi ha raons per alarmar-se? Aquà us oferim les respostes amb una explicació completa i consells prà ctics per manejar aquesta situació.
Per què s'envermelleix la cara durant l'exercici

A mesura que la temperatura del cos comença a pujar, l'organisme pren mesures per mantenir-se fresc. Un d'aquests processos de refredament és la sudoració, però el que explica l'envermelliment de la cara és la dilatació dels vasos sanguinis de la pell, un fenomen conegut com vasodilatació perifèrica.
La cara es torna d'un vermell brillant perquè la sang cà lida i oxigenada corre cap a la superfÃcie de la pell, cosa que ajuda a irradiar la calor cap a fora i impedeix el sobreescalfament. A la cara hi ha una gran quantitat de capil·lars superficials, de manera que aquest mecanisme es fa especialment visible. En persones amb més capil·lars o amb tendència al rubor, l'efecte encara pot ser més intens.
A més, la cara és una de les zones més vascularitzades del cos, de manera que el flux sanguini a la pell pot augmentar diverses vegades amb l'exercici. Això millora la oxigenació i la nutrició cel·lular, però alhora fa que el to vermellós es noti molt més, sobretot en persones de pell clara, on la manca de pigment no «dissimula» tant l'envermelliment.
Es tracta d'un procés natural que ajuda a regular la temperatura corporal, de manera que, en la majoria dels casos, no és motiu d'alarma. Sentir calor, notar el pols accelerat i observar un envermelliment progressiu que disminueix en finalitzar l'activitat sol ser simplement un senyal que el sistema de refrigeració del cos està funcionant.
Quan l'envermelliment pot indicar un problema

L'envermelliment de la cara, per tant, no és una raó per alarmar-se, tret que vagi acompanyat altres sÃmptomes. Convé parar atenció si a més apareix:
- fatiga extrema o sensació d'esgotament inusual.
- marejos o sensació de desmai imminent.
- Sudoració excessiva o, per contra, deixar de suar malgrat la calor.
- NÃ usees o malestar digestiu.
- Respiració molt entretallada o dificultat per agafar aire.
- Freqüència cardÃaca molt elevada que triga molt a normalitzar-se.
Si es dóna un o més d'aquests sÃmptomes, podria ser un signe d'esgotament per calor o d'un possible cop de calor. Les probabilitats que succeeixi són més altes quan es fan esforços a l'aire lliure durant dies calorosos i humits, encara que a l'hivern també hi ha risc si estem en una habitació calenta i mal ventilada.
Una altra dada a vigilar és la durada de l'envermelliment. Si el color vermell és molt intens i es manté més de mitja hora després de finalitzar l´entrenament, pot ser aconsellable consultar amb un professional sanitari. En alguns casos, un envermelliment molt marcat i persistent s'ha relacionat amb problemes hepà tics o amb hà bits poc saludables, com un consum excessiu de greixos, proteïnes o alcohol. Davant de qualsevol sospita, és important no automedicar-se i acudir a un especialista.
Tampoc cal oblidar que, si la vermellor facial es manté durant llargs perÃodes sense estÃmul i s'acompanya de petits gots visibles en galtes, nas o barbeta, podria tractar-se de rosà cia, un trastorn de rubor crònic que requereix valoració dermatològica. L'exercici pot ser un desencadenant de brots en persones amb aquest problema, de manera que ajustar la intensitat de l'entrenament i tenir cura de la pell esdevé clau.
Com actuar davant d'un possible cop de calor

Per a lluitar contra els cops de calor, és fonamental deixar de fer exercici immediatament quan notis malestar intens i senyals dalarma. Alguns passos bà sics són:
- Aturar l'activitat i col·locar-se en un lloc fresc ia l'ombra.
- Afluixar la roba (en cas que vagi molt ajustada) per afavorir la ventilació.
- Beure aigua freda en petits glops i en abundà ncia, evitant begudes alcohòliques o molt ensucrades.
- Refrescar la pell amb un drap humit i fred sobre la cara i el coll per ajudar a baixar la temperatura.
Per prevenir aquests episodis, assegura't de beure molts lÃquids abans, durant i després de l'entrenament i d'intentar que la sessió es produeixi sempre a ambients poc caldejats, tant a l'estiu com a l'hivern. Evita entrenar en les hores de més calor, utilitza roba lleugera i transpirable i respecta els descansos quan notis que el cos ho demana.
Les persones amb tendència a l'envermelliment intens també es poden beneficiar de refredar el rostre en acabar: aplicar una tovalloleta freda, fer servir un esprai d'aigua termal o una boira calmant, o recolzar uns gels embolicats en una tovallola al coll perquè la sang que arriba a la cara vagi una mica més freda.
Cures de la pell per reduir l'envermelliment
A més de controlar l'entorn i la hidratació, és important prestar atenció a la rutina de cura facial, ja que alguns productes poden agreujar la vermellor. Les persones que es ruboritzen amb facilitat haurien de:
- evitar productes irritants a la pell, com a tònics amb alt contingut en alcohol, exfoliants molt agressius, cremes amb massa à cids o retinoides potents sense supervisió.
- Triar cosmètics formulats per pell sensible, amb ingredients d'efecte calmant i antiinflamatori com l'à cid hialurònic, la niacinamida o extractes suaus de plantes.
- Incorporar una bona vitamina C antioxidant, que ajuda a reduir l'estrès oxidatiu i aporta una capa extra de protecció davant de la radiació solar, un factor que pot intensificar l'envermelliment.
- Utilitza dià riament protector solar de gran espectre i, si és possible, gorra o visera quan l'entrenament sigui a l'aire lliure.
Després d'entrenar, és útil mimar la pell amb una mà scara calmant o una crema hidratant lleugera per reposar laigua perduda amb la suor. A casa, també pot ajudar ruixar la cara amb aigua de te verd o de rosa o aplicar una fina capa de gel d'à loe vera per les seves propietats refrescants i calmants, sempre que la pell ho toleri bé.
En resum, la cara vermella després de l'exercici sol ser una resposta fisiològica normal i beneficiosa per regular la temperatura del cos. Tot i això, si apareixen signes d'alarma, l'envermelliment dura més del que és habitual o hi ha sospites de problemes subjacents, baixa el ritme i consulta amb un professional de la salut o un dermatòleg.