La conversa sobre la menopausa ja no es queda en un xiuxiueig: la investigació i les experiències de les dones estan col·locant aquesta etapa al centre del debat, i conèixer les causes i sÃmptomes de la menopausa ajuda a entendre millor. Un equip d´Eurecat, amb suport acadèmic, ha identificat més de 140 potencials biomarcadors en sang que podrien anticipar la transició a la perimenopausa i ajudar a personalitzar la cura abans que els sÃmptomes es tornin molestos.
Les sufocacions, l'insomni, el cansament o els canvis d'humor continuen sent habituals, però poc més de la meitat de les dones cerca atenció professional, segons un baròmetre desenvolupat amb l'Associació Espanyola per a l'Estudi de la Menopausa. Queda marge per millorar l'acompanyament clÃnic i la informació fiable, integrant hà bits, salut mental i opcions terapèutiques segures.
Avenços que anticipen la transició hormonal
Un treball liderat pel centre tecnològic Eurecat, en col·laboració amb la Universitat Rovira i Virgili i Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques, publicat a la revista Clinical Science, aporta dades fresques sobre els mecanismes biològics de la transició a la menopausa. L'anà lisi metabolòmica a la sang va detectar més de 140 metabòlits que canvien en passar de cicles regulars a irregulars.
Aquests compostos, lligats en part a la lipidòmica (l'estudi a gran escala de xarxes de lÃpids), semblen anticipar variacions en hormones clau com la progesterona, la LH i l'estradiol, aixà com en parà metres com el colesterol. Aquest senyal primerenc podria convertir-los en biomarcadors multivariants útils per identificar l'inici de la perimenopausa abans de la primera sufocació.
L'enfocament obre la porta a dissenyar intervencions dirigides a preservar funcions endocrines i metabòliques, amb impacte potencial en sÃmptomes vasomotors, salut òssia i riscos cardiometabòlics, com recullen aquestes preguntes freqüents sobre l'osteoporosi. Tot i aixÃ, els autors subratllen que faran falta assaigs clÃnics de validació abans de la seva aplicació rutinà ria.
SÃmptomes i benestar sexual: què diu l'evidència
Més enllà de fà rmacs i suplements, la literatura comença a explorar el paper del autocura sexual. Un estudi clÃnic impulsat per Womanizer al costat del Institut Kinsey va observar que, durant diverses setmanes de prà ctica regular (3-4 vegades per setmana), el 92% de les participants va reportar menys freqüència d'almenys un sÃmptoma, destacant menor dificultat per dormir, menys Fatiga i menys irritabilitat.
Segons especialistes consultats en el marc de l'estudi, el mecanisme podria estar intervingut pel nervi vague i l'alliberament de oxitocina y serotonina, associats a un millor estat d'à nim, regulació de l'estrès i qualitat de descans. Aquest augment del to vagal podria relacionar-se també amb una lleu modulació inflamatòria, el que ajudaria amb les sufocacions en alguns casos.
A més, l'estimulació i els orgasmes afavoreixen el trofisme i la vascularització vulvovaginal, un punt rellevant per a la sequedat i la sÃndrome genitourinaria a l'etapa postmenopà usica. En qualsevol cas, convé valorar cada situació amb professionals de la salut i entendre aquesta eina com a part dun abordatge integral.
IntestÃ-estrògens: el paper de l'estroboloma
La investigació recent subratlla el paper del estroboloma, el conjunt de bacteris intestinals que intervenen en el metabolisme dels estrògens. Els canvis hormonals de la menopausa i les variacions a la microbiota poden influir en sufocacions, son, densitat òssia i benestar emocional, connectant l'eix intestÃ-cervell-hormones; a més, convé entendre què són els fitoestrògens i on es troben a la dieta.
Tenir cura de la microbiota amb alimentació equilibrada, exercici, bon descans i, si escau, probiòtics especÃfics, es perfila com a estratègia de suport. Al mercat hi ha propostes comercials (per exemple, combinacions de probiòtics, extractes vegetals, vitamines i minerals) orientades a alleujar sufocacions, fatiga o alteracions del son; no obstant això, alguns estudis mostren que el calci i la vitamina D no redueixen els sÃmptomes de la menopausa i s'ha d'ajustar l'ús a l'evidència disponible.
Els experts coincideixen a apostar per un enfocament multidisciplinari: hà bits saludables, suport psicològic quan sigui necessari i seguiment clÃnic per calibrar riscos i beneficis de cada intervenció, des de probiòtics fins a terà pies farmacològiques, sense perdre de vista les comorbiditats. A més, la La vitamina D segueix sent un aspecte que cal vigilar en la salut òssia i el consum responsable.
Veus i opcions de tractament: del quiròfan a la vida dià ria
Cada cop més dones comparteixen la seva experiència i ajuden a desterrar el tabú. L'actriu Mònica Pont va relatar una entrada prematura a la menopausa després de l'extirpació d'ovaris, amb sÃmptomes com fogots, alteracions del son i sequedat. El vostre cas il·lustra la necessitat d'informació clara i acompanyament per decidir entre terà pia hormonal i alternatives locals o no hormonals, incloses opcions com la maca, sempre sota criteri mèdic.
L'evidència recorda que no hi ha dues trajectòries iguals: algunes dones prioritzen cremes o lubricants per a la sequedat vaginal, altres troben benefici en canvis destil de vida i altres, en tractaments farmacològics personalitzats. El que és fonamental és comptar amb avaluació individual, antecedents, preferències i objectius de salut ben definits.
Mirant el conjunt, la ciència avança amb biomarcadors, la prà ctica clÃnica refina l'abordatge integral i les dones dones impulsen la conversa. Amb més dades, més recursos i menys tabús, és més senzill triar estratègies segures i efectives per transitar la menopausa amb qualitat de vida.