Perdre pes i recuperar-lo en repetides ocasions, el conegut com a efecte io-jo, sol avaluar-se únicament amb la bà scula. No obstant això, una investigació recent suggereix que aquest cicle podria deixar una empremta invisible en la massa muscular. L'estudi, realitzat per experts de la Universitat de Califòrnia a San Francisco (UCSF) i publicat a la revista Radiology , assenyala que les persones que travessen fluctuacions de pes freqüents poden experimentar una pèrdua de múscul més acusada que els que mantenen un pes estable.
La investigaciĂł va seguir durant quatre anys 1.433 adults, amb una edat mitjana de 61 anys, tots inclosos en la iniciativa Osteoarthritis Initiative, un projecte nord-americĂ que analitza el risc d'artrosi de genoll. Mitjançant ressonĂ ncies magnètiques, els cientĂfics van examinar la composiciĂł corporal dels participants, prestant especial atenciĂł al volum muscular de la cuixa ia la quantitat de greix emmagatzemat en aquesta zona.
Un enllaç clar entre la fluctuació de pes i la pèrdua de múscul
En dividir els participants segons l'estabilitat del pes, els resultats van mostrar diferències notables. Els que van experimentar cicles de pèrdua i recuperaciĂł de pes van veure reduĂŻt el seu volum muscular de la cuixa en un 3,71% , mentre que al grup amb pes estable la reducciĂł va ser nomĂ©s de l'1,03%. Aquesta associaciĂł es va mantenir fins i tot desprĂ©s dajustar per edat, sexe, Ăndex de massa corporal inicial, nivell dactivitat fĂsica i hĂ bits alimentaris.
El més vistós és que, en finalitzar el seguiment, els dos grups presentaven un pes similar a l'inicial. La bà scula indicava estabilitat, però la composició corporal era diferent . Els investigadors, liderats pel professor de Radiologia Thomas Link, destaquen que durant les fluctuacions de pes les persones perdien teixit muscular juntament amb el greix, i no sempre ho recuperaven en tornar a guanyar pes.
Aquesta troballa subratlla la importà ncia de no fixar-se només als quilos. La pèrdua de massa magra pot afectar la força, la mobilitat i la salut metabòlica , especialment a la mitjana edat, quan mantenir una musculatura adequada resulta crucial per prevenir la fragilitat i conservar l'autonomia.
InterpretaciĂł prudent dels resultats
Tot i la rellevà ncia de la troballa, els autors recomanen cautela. Es tracta d'un estudi observacional, per això identifica una associació però no estableix una relació causal directa. Només 77 dels 1.433 participants van ser classificats dins del grup amb cicles de pes i la mostra procedeix d'una investigació centrada en persones amb risc d'artrosi, per la qual cosa els resultats podrien no ser generalitzables a tota la població.
L'evidència sobre els efectes a llarg termini de les dietes io-jo continua evolucionant. Alguns dels suposats riscos metabòlics associats a aquestes dietes sĂłn encara objecte de debat a la comunitat cientĂfica. Tot i aixĂ, l'estudi aporta una dada rellevant: aprimar-se no implica Ăşnicament perdre greix, sinĂł que tambĂ© pot implicar una reducciĂł de massa muscular, i aquesta pèrdua no sempre es reflecteix a la bĂ scula.
MĂ©s enllĂ dels quilos: la composiciĂł corporal com a indicador
El treball de la UCSF posa sobre la taula una qüestió clau en un moment en què les estratègies contra l'obesitat aconsegueixen pèrdues de pes cada cop més grans. L'èxit d'una dieta no hauria de mesurar-se exclusivament pel nombre de quilos perduts sinó per l'evolució de la massa greixosa, la massa muscular i altres indicadors de salut.
Els investigadors van utilitzar intel·ligència artificial per analitzar les ressonà ncies magnètiques amb més precisió, cosa que va permetre valorar no només el volum muscular, sinó també el greix infiltrat al múscul i l'acumulat al voltant del genoll. Dues persones poden pesar el mateix i tenir una composició corporal molt diferent , i això condiciona la seva salut i capacitat funcional.
En paraules de Thomas Link, la pèrdua de greix és només una peça dun trencaclosques molt més gran. Preservar el múscul durant un procés d'aprimament hauria de ser una prioritat , especialment a mesura que envellim. Futures investigacions hauran de confirmar quines estratègies ajuden a mantenir la massa magra mentre es perd pes.
En definitiva, aquest estudi recorda que els canvis de pes repetits poden tenir conseqüències que van més enllà del que és visible. Tenir cura de la massa muscular és tan important com perdre greix , i les dietes jo-jo podrien estar sabotejant aquest objectiu sense que ens adonem.