En primer lloc, es pot assenyalar que aquestes contraindicacions s'apliquen especialment en els casos de persones que utilitzen aquest aliment de forma recurrent com remei natural per a certes afeccions, sobretot les que prenen all de forma medicinal, com ara cà psules, extractes concentrats, oli macerat o altre tipus de preparacions estandarditzades. Per contra, el consum de el com a condiment culinari o pres de forma esporà dica en petites quantitats dins una dieta equilibrada no sol comportar cap tipus de contraindicació rellevant en persones sanes.
Ús medicinal de l'all i la tolerà ncia digestiva
L'all és un aliment difÃcil de pair i per això les persones amb un estómac delicat o que tenen acidesa i altres afeccions gà striques han de ser especialment prudents. La presència de compostos ensofrats i substà ncies irritants pot afavorir l'aparició de ardor gastrointestinal, sensació de cremor, gasos, distensió abdominal o fins i tot diarrea quan es consumeix en grans quantitats, sobretot si es pren cru i en dejú.
Per aquest motiu, els que pateixen gastritis, úlcera gastroduodenal, reflux gastroesofà gic, sÃndrome de l'intestà irritable o altres alteracions digestives cròniques han de moderar la ingesta d'all per evitar la irritació de les mucoses. En aquestes persones se sol tolerar millor l'all lleugerament cuinat que no pas l'all cru, i pot ser recomanable començar amb quantitats molt petites per valorar la resposta individual.
D'aquesta manera, si es pateix un problema gastrointestinal, cal consultar-ho sempre amb el metge o amb un professional de la salut abans d'utilitzar l'all com a condiment en grans quantitats o com remei natural en forma de suplements, cà psules o extractes concentrats. El fet que sigui un producte natural no vol dir que estigui exempt de efectes secundaris, especialment quan es fa servir de forma prolongada.
Risc de sagnat i problemes de coagulació
D'aquesta manera, si es pateixen problemes de coagulació sanguÃnia o antecedents de sagnats freqüents (sagnat nasal, gingival, aparició de blaus amb facilitat, etc.) s'ha d'evitar menjar all en grans quantitats o utilitzar-lo en qualsevol tipus de preparació concentrada. Aquest aliment conté compostos anticoagulants naturals capaços de reduir l'agregació plaquetà ria i fluïdificar la sang, cosa que serà contraproduent en aquests casos i fins i tot perillós per a la salut.
Pel mateix motiu, es desaconsella l'ús de suplements d'all en persones que acaben de ser operades o que ho seran aviat, ja que podrien endarrerir-ne la curació, augmentar el sagnat durant la cirurgia o afavorir l'aparició d'hematomes i complicacions posteriors. De manera general, se sol recomanar suspendre el consum de suplements d'all uns quants dies abans d'una intervenció, especialment si és una cirurgia més gran, encara que la pauta concreta l'ha de fixar l'especialista.
També és important considerar les possibles interaccions amb medicaments anticoagulants o antiagregants (com la warfarina, heparina, aspirina o altres fà rmacs similars). La combinació d‟aquests tractaments amb suplements d‟all o amb un consum excessiu d‟all cru pot augmentar el risc d'hemorrà gies, per la qual cosa sempre s'ha d'informar el metge si es pren all de manera habitual com a complement.
Diabetis, glucosa i altres situacions especials
Les persones diabètiques i especialment les que prenen medicaments per tractar la diabetis han de tenir precaució amb l'all, perquè té certs efectes hipoglucèmics, és a dir, capaços de contribuir a reduir els nivells de glucosa a la sang. D'aquesta manera, l'all o les preparacions a base d'aquest Producte natural podrien potenciar l'efecte dels fà rmacs antidiabètics i fer baixar la glucosa a la sang més del desitjat, afavorint episodis d'hipoglucèmia en algunes persones sensibles.
Encara que aquests efectes solen observar-se sobretot amb suplements concentrats, en pacients amb tractaments ajustats al mil·lÃmetre o amb un control glucèmic inestable convé avisar l'equip mèdic abans d'incrementar el consum d'all. Un seguiment adequat permet adaptar la medicació si calgués i aprofitar els possibles beneficis cardiovasculars de l'all sense assumir riscos innecessaris.
A més, hi ha altres situacions en què l'all pot no ser recomanable o requerir supervisió professional, com en persones amb al·lèrgia a l'all (que poden presentar dermatitis, urticà ria o molèsties respiratòries després del contacte o la ingesta), en casos de malalties molt concretes de la sang o pacients polimedicats, ja que l'all també pot influir en la pressió arterial i en el metabolisme de certs fà rmacs.
Com passa amb qualsevol remei d'origen natural, la clau és a la moderació i en l'assessorament individualitzat: incorporat com a condiment aromà tic sol ser ben tolerat per la majoria de la població, però quan es recorre a l'all com a suplement diari o es consumeixen diverses dents crues al dia, augmenten de forma notable les possibilitats de molèsties gastrointestinals, alteracions de la coagulació o altres reaccions indesitjades.
L'all continua sent un aliment molt apreciat pel seu sabor i pels possibles beneficis per al sistema immunitari, la salut cardiovascular i la protecció davant infeccions lleus, però convé conèixer-ne limitacions, respectar les dosis raonables i consultar amb un professional sanitari en cas de malalties prèvies, presa de medicació o aparició de qualsevol sÃmptoma advers després del consum habitual.