El consens entre els experts és clar: la clau és la constància i l'equilibri, més que en dietes restrictives. La base de productes frescos, verdures, llegums, peix i oli d'oliva verge extra, juntament amb l'hàbit de compartir els àpats, converteix la dieta mediterrània en un model sostenible i eficaç prevenir malalties greus. Tot seguit, repassem les evidències més recents i les iniciatives que estan marcant la diferència.
Beneficis cardiovasculars i control del pes
Un equip de la Universitat de Zhejiang va publicar a Salut Natural un estudi que compara la dieta de l'est de la Xina amb la mediterrània, i conclou que totes dues redueixen fins a un 22% els accidents cardiovasculars greus i un 17%, l'obesitat abdominal. Tot i que el treball se centra en la població asiàtica, els seus resultats reforcen el valor de la dieta mediterrània com a referència global. D'altra banda, l'estudi PREDIMED Plus va demostrar que seguir una dieta mediterrània hipocalòrica combinada amb activitat física i suport conductual disminueix la impulsivitat en persones grans, millorant la seva capacitat per prioritzar beneficis a llarg termini davant de recompenses immediates. Totes dues investigacions coincideixen que l'alimentació basada en productes naturals i de proximitat és un escut davant de les malalties metabòliques.
Salut mental i benestar psicològic
La relació entre la dieta mediterrània i la salut mental ha agafat força amb dos estudis recents. El primer, realitzat per University College London i ISGlobal i publicat a BMJ Open, va analitzar més de 3.200 persones d'entre 50 i 90 anys i va trobar que els qui seguien fidelment la dieta mediterrània obtenien puntuacions més altes en benestar psicològic, incloent autonomia, propòsit vital i gaudi quotidià. A més, durant la pandèmia de COVID-19, aquest patró alimentari va actuar com a factor protector davant de l'impacte emocional, consolidant-se com una aliada del benestar emocional. El segon estudi, el ja esmentat PREDIMED-Plus, afegeix que la reducció de la impulsivitat afavoreix una presa de decisions més reflexiva, la qual cosa contribueix a mantenir hàbits saludables a llarg termini i preservar el benestar psicològic. Totes dues investigacions subratllen que l'alimentació no només nodreix el cos, sinó també la ment.
Iniciatives a Espanya i Itàlia: la cuina com a medicina
La medicina culinària, disciplina que uneix ciència i gastronomia, està guanyant terreny a Europa. A Espanya, la Universitat d'Almeria ha celebrat la tercera edició del curs d'estiu 'Avanços en dieta mediterrània i vida saludable. Medicina culinària', dedicat a la memòria del doctor Alejandro Bonetti. Durant la trobada, xefs i investigadors van demostrar com combinar aliments potencia els seus efectes beneficiosos, per exemple, l'oli d'oliva amb el licopè de la tomaca. També es va abordar el malbaratament alimentari, amb iniciatives com 'Aquí no sobra res' que promouen la cuina d'aprofitament. A Itàlia, la iniciativa 'Campagna Amica per la Salute' va portar més de 1.000 agricultors a hospitals de tot el país per oferir productes de la dieta mediterrània i el seu valor cultural, consultes amb nutricionistes i tallers educatius. Es van signar acords entre regions i centres sanitaris per garantir la continuïtat daquests programes de prevenció. Totes dues experiències coincideixen que l'alimentació basada en productes frescos i de temporada és la millor recepta contra els aliments ultraprocessats.
L'evidència científica i les iniciatives pràctiques coincideixen que la dieta mediterrània, amb el seu èmfasi en productes locals, greixos saludables i menjars compartits, ofereix una protecció integral davant de malalties cardiovasculars, metabòliques i mentals. Els estudis de la Universitat de Zhejiang, el PREDIMED-Plus i el d'University College London, juntament amb els projectes de la Universitat d'Almeria i els hospitals italians, demostren que aquest patró alimentari no és una moda sinó una eina contrastada per millorar la qualitat de vida. La combinació de ciència, tradició i compromís social situa la ciència sobre la dieta mediterrània com a referent indiscutible en la nutrició del segle XXI.
