Tant a Espanya com al Regne Unit, les dades coincideixen: les persones que segueixen més de prop la dieta mediterrà nia tendeixen a sentir-se millor emocionalment. I no es tracta només del que es menja, sinó de com es menja i amb qui. L'estil de vida que l'acompanya -cuinar a casa, compartir la taula, moure's més- sembla ser una part fonamental de l'equació.
Benestar psicològic: l'evidència s'acumula
Un estudi publicat a la revista BMJ Open va analitzar mĂ©s de 3.200 persones majors de 50 anys a Anglaterra i va trobar que una major adherència a la dieta mediterrĂ nia s'associava amb un benestar psicològic mĂ©s gran, independentment de la presència de sĂmptomes depressius o del nivell socioeconòmic. A mĂ©s, durant la pandèmia de covid-19, el deteriorament emocional va ser menys acusat entre els que seguien aquest patrĂł, cosa que suggereix un possible efecte protector.
En paral·lel, una investigaciĂł espanyola publicada a Informes de medicina preventiva amb mĂ©s de 2.700 participants va concloure que com mĂ©s se segueix el patrĂł mediterrani, mĂ©s probable Ă©s sentir-se millor amb la pròpia vida. Els autors destaquen que aquest efecte no Ă©s degut a un aliment concret, sinĂł al conjunt d'hĂ bits que l'envolten: mĂ©s activitat fĂsica, mĂ©s cuina casolana i mĂ©s temps compartit amb altres persones.
Un patró que va més enllà del menjar
Tots dos estudis coincideixen que la dieta mediterrà nia és molt més que una llista dels ingredients. El context social i cultural en què es menja juga un paper clau. Les sobretaules llargues, la cuina de temporada i la convivència al voltant de la taula són elements que contribueixen al benestar emocional. Segons els investigadors, aquests factors expliquen en bona mesura perquè les persones amb alta adherència a aquest patró reporten una millor salut mental.
A mĂ©s a mĂ©s, un segon estudi espanyol, liderat per l'Hospital Regional de MĂ laga, va comparar la dieta mediterrĂ nia amb la dieta cetogènica en pacients amb obesitat i depressiĂł. Els resultats van mostrar que la dieta mediterrĂ nia era mĂ©s efectiva per reduir els sĂmptomes depressius, encara que la cetogènica aconseguia una major pèrdua de pes. Això reforça la idea que el patrĂł mediterrani tĂ© un impacte directe positiu sobre l'estat d'Ă nim.
Beneficis en condicions especĂfiques: fibromiĂ lgia
L'assaig clĂnic FIBROVEG, liderat per la Universitat Francisco de Vitoria i publicat a la revista NutriciĂł, va explorar els efectes d'una versiĂł vegana de la dieta mediterrĂ nia en dones amb fibromiĂ lgia. Durant sis setmanes, 22 participants van seguir bĂ© una dieta mediterrĂ nia tradicional o bĂ© una versiĂł completament vegetal. Les dones del grup vegĂ van reduir significativament el colesterol LDL i els triglicèrids, amb diferències estimades de 21,2 mg/dl i 27,4 mg/dl respectivament, en comparaciĂł del grup tradicional.
Però la troballa mĂ©s rellevant per a les pacients va ser la millora del dolor percebut. La puntuaciĂł a l'escala de dolor del Fibromyalgia Impact Questionnaire va disminuir mĂ©s en el grup vegĂ , el que suggereix que aquest patrĂł alimentari podria alleujar un dels sĂmptomes mĂ©s incapacitants de la malaltia. Els autors adverteixen que els resultats sĂłn a curt termini i amb una mostra petita, però obren una via prometedora per a investigacions futures.
Com s'explica aquest efecte?
Els autors dels estudis sobre benestar psicològic subratllen que l'efecte positiu de la dieta mediterrà nia no és degut a un nutrient aïllat, sinó al conjunt d'hà bits que l'acompanyen. Cuinar a casa, prioritzar aliments frescos, compartir els menjars i mantenir un estil de vida actiu són factors que, segons els investigadors, expliquen en gran mesura l'associació amb més benestar emocional.
En el cas de l'assaig FIBROVEG, els investigadors apunten que l'augment del consum de fibra i aliments vegetals podria haver contribuït a la reducció del colesterol i del dolor percebut. Les participants que van seguir la dieta mediterrà nia vegana van consumir més cereals, llegums, fruits secs i llavors, cosa que suggereix que aquests canvis en la composició de la dieta poden tenir efectes mesurables a curt termini.
La ciència continua sumant evidències sobre els beneficis de la dieta mediterrĂ nia per a la salut mental. Tant els estudis observacionals com els assajos clĂnics coincideixen que aquest patrĂł alimentari, entès com un estil de vida, pot millorar el benestar psicològic, reduir la depressiĂł i alleujar el dolor en condicions cròniques. Adoptar els seus principis —mĂ©s vegetals, menys processats, cuina casolana i menjars compartits— sembla una estratègia senzilla i eficaç per cuidar tant el cos com la ment.
