La agricultura regenerativa guanya pes en el debat agrari no només pels seus beneficis ambientals, sinó també pel seu impacte directe pel que fa al plat. Un projecte desenvolupat a Catalunya i presentat recentment a Madrid apunta que aquesta forma de maneig del sòl pot oferir aliments amb més valor nutricional davant dels obtinguts amb tècniques convencionals.
Els resultats finals del projecte RegeneraCat, impulsat pel CREAF i l'Associació Espanyola d'Agricultura Regenerativa Ibèrica, posen xifres a alguna cosa que molts agricultors observaven sobre el terreny: sòls més vius, cultius de més qualitat i un rendiment que, després d'un període d'adaptació, pot igualar el de l'agricultura tradicional amb costos similars o fins i tot inferiors.
Agricultura regenerativa: què s'ha estudiat i on
El treball s'ha desenvolupat a quatre finques catalanes que apliquen des de fa anys pràctiques regeneratives en diferents sistemes productius: horta, vinya, fruiters i ramaderia de boví en pasturatge. Durant dos anys s'han recollit i analitzat mostres de sòl, aigua i aliments per comparar, en un mateix territori, parcel·les gestionades de manera regenerativa amb altres de maneig convencional.
El projecte RegeneraCat ha estat liderat pel CREAF, gestionat per l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (Agaur) i finançat a través del Fons Climàtic de la Generalitat de Catalunya. L'objectiu principal era verificar si els beneficis que s'atribuïen a aquest model –més fertilitat, més biodiversitat i més resiliència al clima– es tradueixen també en aliments diferents des del punt de vista nutricional.
En una presentació celebrada a Madrid, a prop de l'estació d'Atocha, els responsables de l'estudi van detallar que es tracta de la primera anàlisi científica a Espanya que compara de manera sistemàtica, i en un mateix context, produccions regeneratives i convencionals. S'han avaluat tant indicadors agronòmics i ambientals com a paràmetres de qualitat dels productes.
Durant aquest període, les parcel·les regeneratives s'han manejat seguint un conjunt de pràctiques orientades a regenerar la fertilitat del sòl: absència de conreu profund, cobertura vegetal permanent, rotacions i associacions de cultius, reducció d'insums externs i ús estratègic del pasturatge a les zones amb bestiar.
Aliments més densos en nutrients i amb millor perfil saludable
Una de les parts centrals de l'estudi s'ha centrat en la comparació nutricional d'aliments regeneratius i convencionals. Per això, es van analitzar cinc productes procedents de tres de les finques participants: carbasses i carbassons de Verdcamp Fruits, peres de Pomona Fruits, i llet i iogurt de Planeses.
Segons ha explicat la investigadora de la Universitat Politècnica de València, Dolores Raigón, experta en anàlisi nutricional, a penes hi ha treballs que aborden de forma directa la densitat nutricional d'aliments obtinguts mitjançant tècniques regeneratives. Aquest projecte ve a cobrir en part aquest buit i aporta dades que apunten a un avantatge clar en la qualitat dels productes.
En el cas de les carbasses cultivades amb maneig regeneratiu, s'ha observat un contingut superior de minerals clau, cosa que implica una major aportació de micronutrients essencials per a l'organisme. A més, presenten concentracions més elevades de substàncies antioxidants respecte a les carbasses de sistemes convencionals, un aspecte lligat a la protecció davant de l'estrès oxidatiu cel·lular ia una possible reducció del risc de diverses patologies.
Els carbassons procedents d'aquestes mateixes finques també mostren diferències rellevants: disposen de més sòlids solubles, més concentració mineral i un contingut proteic més alt. En termes pràctics, això es tradueix en una densitat nutricional més gran, és a dir, més nutrients per cada unitat d'aliment, sense que això suposi canvis radicals en el maneig del cultiu més enllà de l'enfocament regeneratiu.
Les peres de Pomona Fruits destaquen per un perfil organolèptic molt equilibrat. L'estudi assenyala que la relació entre àcids i sucres totals és especialment harmoniosa i dóna lloc a fruites “ni massa dolces ni excessivament àcides”. Des del punt de vista de salut, aquestes peres presenten aproximadament el doble de capacitat antioxidant que les convencionals i un contingut superior d'hidrats de carboni, convertint-se així en una opció una mica més energètica.
En l'àmbit dels lactis, la llet de vaques en finques regeneratives de Planeses (Girona) presenta un índex aterogènic sensiblement menor, associat a un menor contingut de determinats àcids grassos relacionats amb la formació de plaques a les artèries. Aquesta dada s'interpreta com un possible efecte beneficiós per a la salut cardiovascular dels qui consumeixen habitualment aquest tipus de producte.
El iogurt elaborat amb aquesta mateixa llet ofereix resultats encara més marcats. Les anàlisis mostren índexs aterogènics i trombogènics més baixos, cosa que indica una menor tendència dels greixos presents a afavorir la formació de coàguls sanguinis. El conjunt d‟aquests paràmetres s‟associa a un perfil lipídic més favorable, amb potencial menor risc de problemes cardiovasculars id‟episodis trombòtics.
Rendiment agrícola i qüestionament de vells arguments
Més enllà de la qualitat dels aliments, l'informe del projecte RegeneraCat qüestiona un dels arguments que tradicionalment s'han esgrimit contra la agricultura regenerativa: la seva suposada incapacitat per alimentar una població mundial creixent degut a la menor escala ia uns costos més elevats.
Segons les conclusions presentades, una vegada superada la fase de transició necessària per recuperar la salut del sòl, les parcel·les regeneratives arriben a produccions equiparables a les convencionals. En alguns casos, els costos de maneig fins i tot se situen en nivells semblants o més baixos, en dependre menys d'insums externs com a fertilitzants i fitosanitaris de síntesi.
Durant la presentació a Madrid, el catedràtic d'Ecologia de la Universitat Autònoma de Barcelona i investigador del CREAF, Javier Retana, coordinador del projecte, va subratllar que aquests resultats desmunten el “mantra” que una agricultura basada en la regeneració del sòl no pot funcionar a gran escala. Fins ara, aquesta crítica es responia principalment amb experiències concretes, però el nou estudi aporta una validació científica en un context mediterrani.
Per a molts productors que ja experimentaven amb aquest enfocament, les dades serveixen com recolzament a un model que combina viabilitat econòmica i criteris ambientals. No es tracta només d'obtenir aliments diferents, sinó de fer-ho en un sistema que, segons els resultats, es pot mantenir estable en el temps sense hipotecar la fertilitat futura de les terres.
Un terra que emmagatzema més carboni i reté millor l'aigua
Una de les troballes més citades del projecte es refereix a la capacitat del terra per emmagatzemar carboni. A les parcel·les amb gestió regenerativa, la concentració de carboni orgànic resulta almenys un 35% superior a la dels sòls treballats de forma convencional. Aquesta dada té implicacions directes en la lluita contra el canvi climàtic.
Tal com va recordar la investigadora del CREAF Sara Marañón, diferents estudis internacionals estimen que, si cada any s'incrementés un 0,4% el carboni emmagatzemat als sòls agrícoles i forestals, es podria compensar una part molt significativa de les emissions de gasos d'efecte hivernacle actuals. L'augment detectat a les finques analitzades apunta que l'agricultura regenerativa es pot convertir en una eina rellevant dins de les polítiques climàtiques.
A més, el treball constata que la capacitat de retenció d'aigua és un 9% més gran als sòls regeneratius. A la pràctica, aquestes terres es comporten com una mena d'esponja: poden absorbir millor l'aigua de pluja, reduint el risc d'inundacions localitzades, i emmagatzemen més humitat útil de cara a períodes de sequera, una cosa crucial en regions mediterrànies cada cop més exposades a extrems climàtics.
Durant la presentació de les dades, es van mostrar imatges comparatives de dues parcel·les contigües sotmeses a intenses borrasques: una, gestionada amb mètodes tradicionals, es trobava pràcticament entollada i amb la collita danyada; l'altra, treballada amb criteris regeneratius, mantenia una cobertura vegetal verda i no presentava acumulacions rellevants d'aigua en superfície, i reflectia la diferència en estructura i porositat del sòl.
L'estudi assenyala així mateix que aquest model de maneig contribueix a esmorteir les temperatures extremes a nivell del sòl. A l'estiu, les parcel·les regeneratives poden reduir fins a 3,6 ºC les màximes en comparació de les convencionals, gràcies a la coberta vegetal ia la major humitat retinguda. Aquesta moderació tèrmica afavoreix tant lactivitat biològica del sòl com el benestar dels cultius en onades de calor.
Més vida a terra, més flors i més insectes
Un indicador clau de la fertilitat és la biodiversitat microbiana i faunística del sòl. A les finques analitzades, s'ha observat una major riquesa de bacteris, fongs i microartròpodes a les zones manejades amb criteris regeneratius. Diverses espècies detectades són bioindicadores d'ecosistemes més saludables.
Entre aquests microorganismes apareixen fongs del gènere Metarhizium sp., coneguts pel seu ús com a biopesticides comercials. La seva presència reforça la idea que un terra viu pot exercir un cert control natural sobre plagues, reduint la dependència de tractaments químics. D'aquesta manera, s'afavoreix una cadena alimentària del terra més rica i funcional.
A nivell superficial, la investigació també ha identificat una major diversitat de flors i insectes, especialment pol·linitzadors com abelles i papallones, a les finques amb maneig regeneratiu. El manteniment de franges de vegetació, absència d'herbicides de síntesi i la diversitat de cultius generen hàbitats més favorables per a aquestes espècies.
Aquest augment de biodiversitat no es limita al pla ecològic; té també una lectura agronòmica. Una xarxa més complexa d'organismes beneficiosos pot ajudar a estabilitzar els sistemes productius, reduir pics de plagues i millorar alguns serveis ecosistèmics, com la pol·linització de cultius o la descomposició de matèria orgànica.
Un decàleg davant del greenwashing en agricultura regenerativa
L'auge del terme “agricultura regenerativa” ha vingut acompanyat d'un ús molt desigual del concepte per part d'empreses i actors del sector. Davant l´absència d´una certificació oficial, l´Associació Espanyola d´Agricultura Regenerativa Ibèrica ha impulsat, amb suport científic, un document que fixa deu criteris bàsics per identificar pràctiques realment regeneratives i evitar que s´utilitzi l´etiqueta com a eina de màrqueting sense canvis de fons.
Aquest decàleg ha estat consensuat per gairebé 200 persones vinculades a la producció agrària, organitzacions del sector i personal investigador de diverses universitats i centres d'estudi de tot Espanya. La intenció és oferir una referència pràctica tant a agricultors com a administracions, distribuïdors i consumidors.
Els deu criteris s'articulen al voltant d'aspectes com la adaptació al context local -territorial, social i agronòmic-, la gestió responsable de l'aigua, la protecció i augment de la biodiversitat, la integració del pasturatge dirigit quan hi ha bestiar, l'eliminació del cultiu amb volteig i la reducció al mínim del cultiu vertical.
També s'hi inclou cobertura contínua del sòl amb vegetació o restes orgàniques, l'ús de rotacions, associacions i diversificació de cultius, la gestió de les finques sense fertilitzants ni biocides de síntesi química ni organismes modificats genèticament, la limitació de l'ús de plàstics i la gestió correcta de residus, així com el reforçament del vincle social i territorial mitjançant cooperació i transferència de coneixement.
Amb aquests principis, les entitats implicades busquen que el terme “regeneratiu” vagi acompanyat de criteris verificables i d'una pràctica coherent al camp, evitant que es converteixi en una mera etiqueta comercial desvinculada de canvis reals en la forma de produir aliments.
Tot plegat, els resultats de RegeneraCat i el decàleg presentat apunten que l'agricultura regenerativa, aplicada amb rigor, pot oferir aliments amb més densitat nutricional, sòls més fèrtils i resilients, i explotacions competitives des del punt de vista econòmic. Tot plegat encaixa amb les prioritats de la transició ecològica a Espanya i Europa, on la pressió climàtica i la demanda social d'aliments més saludables obliguen a replantejar com es cultiven els camps i com es gestionen els recursos naturals.