L'Institut Nacional de Vigilància de Medicaments i Aliments (Invima) ha tornat a encendre les alarmes en detectar la comercialització il·legal de diversos suplements dietaris i càpsules aprimadores que es venen sense cap mena de control sanitari. Tot i que l'advertència s'ha emès des de Colòmbia, el cas serveix de toc d'atenció per a altres països, incloent-hi Espanya i la resta d'Europa, on la venda en línia d'aquest tipus de productes també s'ha disparat i no sempre està supervisada.
L'autoritat sanitària colombiana ha deixat clar que cap dels productes esmentats al vostre comunicat oficial compta amb registre sanitari vàlid, de manera que no ofereixen garanties de qualitat, seguretat ni eficàcia. Es tracta, en essència, de suplements que es comercialitzen al marge de la normativa, moltes vegades mitjançant internet, xarxes socials o cadenes de missatgeria, amb missatges molt agressius sobre pèrdua de pes o millora ràpida de la salut.
Suplements sota la lupa de l'Invima
En el seu avís més recent, l'organisme regulador ha identificat un llistat concret de suplements dietaris i cremadors de greix que s'estan distribuint de manera il·legal. Entre aquests figuren presentacions d'ashwagandha, resveratrol, combinacions de vitamines i components articulars, així com productes enfocats a la crema de greix i el control del pes.
D'acord amb la informació difosa, els productes assenyalats no tenen autorització de la Direcció de Medicaments i Productes Biològics del mateix Invima. Això significa que no han passat pels controls exigits pel Decret 3249 de 2006, la norma que regula a Colòmbia la fabricació, comercialització, envasament, etiquetatge, registre sanitari i vigilància dels suplements dietaris.
L'institut remarca que, encara que molts d'aquests articles es presenten com a complements aparentment innocus, l'absència de registre sanitari és un indicador clar que el producte no ha estat avaluat ni validat per l'autoritat competent. Aquesta manca de supervisió obre la porta a possibles problemes de contaminació, errors de dosificació o barreges inadequades d'ingredients actius.
Bona part daquests suplements són importats i es promocionen com a opcions ràpides per baixar de pes, guanyar energia o millorar el rendiment físic, aprofitant la popularitat del consum de productes “naturals” i la sensació, moltes vegades equivocada, que allò natural sempre és segur. La campanya de venda se sol recolzar en testimonis, fotografies d'abans i després o missatges virals que circulen sense control a les xarxes.
Segons el comunicat oficial, l'entitat sanitària subratlla que cap dels productes esmentats està autoritzat per a la venda al país, de manera que qualsevol procés de distribució, publicitat o comercialització es considera il·legal. El missatge és extensible a altres mercats: si un suplement no figura a les bases de dades de l'agència reguladora corresponent, el seu ús comporta un risc que convé no assumir.
Riscos per a la salut associats a aquests suplements
Més enllà de l'aspecte legal, el motiu de preocupació resideix a els possibles efectes adversos derivats del consum de productes sense control sanitari. L'Invima adverteix que les reaccions poden aparèixer tant de forma immediata com dies o setmanes després, cosa que complica la seva identificació i tractament.
Entre els problemes descrits s'hi inclouen reaccions al·lèrgiques com picor, granellada, urticària i inflamació de llavis, llengua o gola, que poden evolucionar cap a quadres de dificultat respiratòria severa. També s'han assenyalat casos de sibilàncies i sensació d'opressió toràcica, especialment preocupants en persones amb antecedents asmàtics o cardíacs.
A nivell cardiovascular, l'entitat ha observat episodis de tensió arterial baixa, desmais, palpitacions intenses i alteracions del ritme cardíac. Aquestes manifestacions poden passar desapercebudes si el consumidor atribueix els símptomes a l'estrès, al cansament o altres factors, per la qual cosa s'insisteix a no normalitzar aquest tipus de senyals.
Un altre focus d'alarma és l'aparell digestiu. L'autoritat sanitària ha documentat nàusees, vòmits, diarrea i dolor abdominal intens i persistent en consumidors d'aquest tipus de suplements, sobretot quan es combinen diversos productes alhora o es prenen a dosis superiors a les recomanades a l'etiqueta.
L'organisme recorda que, en tractar-se d'articles fraudulents, se'n desconeix la veritable composició, els nivells reals de cada ingredient i la possible presència de contaminants. De la mateixa manera, no hi ha informació fiable sobre com s'han emmagatzemat o transportat, aspectes que influeixen directament en l'estabilitat i la seguretat del producte.
Normativa, registre sanitari i paral·lelismes amb Europa
En el comunicat, l'Invima posa l'accent que la venda de suplements sense registre sanitari vulnera la normativa vigent, que en el cas colombià s'articula principalment a través del Decret 3249 de 2006. Aquesta norma estableix que qualsevol suplement dietari ha de passar per un procés d'avaluació, control de qualitat i autorització abans d'arribar al consumidor.
A Europa, encara que el marc normatiu difereix, la lògica de fons és molt semblant: els suplements alimentaris estan subjectes a directives comunitàries i regulacions nacionals que fixen quins ingredients es poden fer servir, en quines quantitats i sota quines condicions d'etiquetatge i publicitat. A Espanya, per exemple, aquests productes es consideren aliments i la seva supervisió recau a l'Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN) i les autoritats autonòmiques.
Els advertiments de l'Invima serveixen, en aquest context, com un recordatori útil per al mercat europeu: quan s'adquireix un suplement a través de plataformes internacionals o distribuïdores poc transparents, no sempre és clar si compleix amb les exigències de seguretat del país on es consumeix. Aquesta bretxa regulatòria pot donar lloc a l'entrada de productes sense garanties a la Unió Europea.
Un altre punt que subratlla l?entitat colombiana és la qüestió de la traçabilitat. Un producte amb registre sanitari deu permetre conèixer-ne l'origen, el recorregut des de la fabricació fins al punt de venda i les condicions de transport i emmagatzematge. Sense aquesta traçabilitat, és molt més difícil investigar incidents, retirar lots problemàtics o informar adequadament la població en cas d'alerta.
Els responsables de salut pública a Europa han expressat diverses vegades la seva preocupació per el creixement del comerç transfronterer de suplements a través d'internet, sobretot quan s'ofereixen des de països amb controls més laxos o quan es comercialitzen com a “ús exclusiu per a exportació”, una etiqueta que de vegades s'utilitza per esquivar certes exigències locals.
Canals de venda i estratègies de màrqueting enganyoses
Una de les qüestions que més preocupa les autoritats és que bona part daquests suplements es comercialitza fora dels circuits tradicionals. L'Invima destaca el pes de les xarxes socials, les pàgines web poc transparents i les cadenes de WhatsApp en la difusió i la venda d'aquests productes.
En molts casos, els anuncis recorren a missatges que prometen resultats gairebé immediats: aprimament ràpid, augment de massa muscular, revitalització total o millores espectaculars en poc temps. Aquestes promeses, a més de poc realistes, solen anar acompanyades de fotografies cridaneres i testimonis que no sempre són verificables.
L'entitat recorda que, d'acord amb la normativa sanitària, no es permet atribuir als suplements dietaris propietats de tractament, curació o prevenció de malalties. No obstant això, al mercat informal és freqüent trobar productes que es presenten com a solucions “miraculoses” per a malalties cròniques, dolors articulars o problemes metabòlics.
Un altre tret habitual d'aquestes campanyes és l'ús de etiquetes i envasos que imiten el disseny de marques reconegudes o de medicaments dús habitual, cosa que pot induir el consumidor a confondre un producte no autoritzat amb un altre que sí que té un historial de seguretat i eficàcia. En alguns casos, fins i tot s'utilitzen logos o referències a organismes internacionals per donar una falsa sensació de legitimitat.
Tant a Amèrica Llatina com a Europa, els reguladors insisteixen que la simple presència d'un producte en una botiga en línia o en una xarxa social no garanteix que compleixi els requisits legals. Per això, s'aconsella utilitzar sempre les bases de dades oficials per comprovar si el suplement compta amb l'autorització corresponent al país on es vol consumir.
Recomanacions de l'Invima i lliçons per a consumidors europeus
Davant d'aquest escenari, l'Invima ha emès una sèrie d'indicacions adreçades a la ciutadania, que són fàcilment extrapolables a altres contextos. En primer lloc, recomana no adquirir ni consumir suplements, cremadors de greix ni productes fitoterapèutics que no tinguin registre sanitari vigent. Aquest consell inclou tant les compres a establiments físics com a plataformes digitals.
Si una persona ja està utilitzant algun dels productes esmentats a l'alerta, la recomanació és suspendre el seu ús immediatament, encara que no han aparegut símptomes. En cas de presentar reaccions adverses, s'insta a buscar atenció mèdica com més aviat millor ia informar el professional de salut sobre el suplement consumit, la dosi i el temps d'ús.
L'autoritat sanitària també anima la població a denunciar els punts de venda irregulars i reportar qualsevol informació rellevant sobre la distribució daquests articles. Aquest tipus d'avisos ajuda les administracions a localitzar els canals de comercialització, identificar lots concrets i, arribat el cas, iniciar processos sancionadors.
Pels consumidors europeus, el missatge va en la mateixa línia: abans de confiar en la recomanació d'un influencer, un fòrum o un anunci vistós, convé contrastar si el suplement apareix als registres oficials i si el seu etiquetatge compleix els requisits mínims (identificació clara del fabricant, llista d'ingredients, dosi diària recomanada, advertiments, etc.) i consultar la guia per cuidar el cos, hàbits i salut.
Les autoritats sanitàries solen oferir a les seves pàgines web eines de consulta pública de registres, alertes recents i llistats de productes retirats del mercat. Dedicar uns minuts a revisar aquesta informació pot evitar més d'un ensurt i ajudar a prendre més informades decisions de compra.
Tot plegat, les alertes emeses per l'Invima posen de manifest la importància de tractar els suplements dietaris amb la mateixa prudència que qualsevol altre producte que pugui afectar la salut. Encara que la seva presentació sigui atractiva i es comercialitzin com a simples complements, segueixen sent preparacions amb efectes biològics que han de complir estàndards de seguretat, traçabilitat i control. L'experiència colombiana reforça així un missatge que també ressona a Espanya i Europa: convé desconfiar de solucions miraculoses, apostar per canals regulats i consultar sempre fonts oficials abans d'incorporar un suplement nou a la rutina diària.
