Una nova síntesi de l'evidència situa certs aliments i suplements com a aliats per alleujar el restrenyiment crònic, deixant enrere consells genèrics que no sempre funcionen. Aquestes recomanacions, orientades a la pràctica clínica ia l'autocura, prioritzen quines intervencions sí que mostren beneficis i quins no tenen prou suport.
El treball, liderat per investigadors del King's College London i recolzat per la Associació Dietètica Britànica (BDA), reuneix troballes publicades a Journal of Human Nutrition & Dietetics i Neurogastroenterology & Motility. El seu objectiu és ajudar professionals i pacients a manejar els símptomes amb pautes clares i realistes, basades en la millor evidència disponible.
Què aporten les noves guies
El panell multidisciplinar va analitzar més de 75 assaigs clínics i va sintetitzar resultats en 59 recomanacions, a més de fixar 12 prioritats de recerca futura. Per valorar la solidesa de cada punt es va aplicar el marc GRAU, tenint en compte desenllaços rellevants per al pacient: freqüència i consistència de les deposicions, esforç en evacuar i qualitat de vida.
Els autors constaten que, encara que n'hi ha intervencions amb efectes mesurables, la qualitat general dels estudis és desigual i sovint amb mostres petites. Això obliga a ser prudents, a personalitzar les recomanacions ia impulsar assajos de més qualitat que confirmin i refinin les dosis i combinacions més eficaces.
El restrenyiment crònic és freqüent i amb impacte notable: s'estima que afecta al voltant del 16% de la població adulta a nivell global i suposa milions de consultes cada any. Donar pautes concretes basades en evidència cerca reduir la càrrega clínica i econòmica i millorar el benestar.
Recomanacions dietètiques amb evidència
Les guies assenyalen diverses mesures amb suport científic que es poden incorporar de forma progressiva i monitoritzada durant almenys quatre setmanes per valorar-ne l'efecte, integrant-se en una dieta basada en la ingesta de fibres. Aquestes són les intervencions amb més suport:
- Kiwis (3 al dia): augmenten la freqüència de les deposicions en adults amb restrenyiment crònic; l'efecte sobre la consistència no és consistent. Evitar en cas de lèrgia a la fruita.
- Pa de sègol (6–8 llesques/dia): superior al pa blanc per millorar la freqüència, encara que sense canvis clars en consistència. Aquesta quantitat pot ser poc realista per a alguns; ajustar segons tolerància.
- Aigua amb alt contingut mineral (0,5–1,5 L/dia): com a part d'un pla dietètic, pot ajudar; el magnesi de l'aigua mineral actua com a laxant suau.
- Psyllium > 10 g/dia: millora freqüència i consistència i redueix l'esforç; convé començar amb dosi baixes i anar augmentant per minimitzar gasos o inflor.
- Òxid de magnesi (0,5–1,5 g/dia): alleuja símptomes i millora la regularitat; iniciar en 0,5 g/dia i augmentar gradualment. Precaució a malaltia renal o sota supervisió mèdica.
- Probiòtics seleccionats: certs ceps com Bifidobacterium lactis y Bacillus coagulans Unique IS2 poden ajudar algunes persones; prendre'ls almenys 4 setmanes seguint les indicacions del fabricant. La resposta varia segons el microbioma individual.
És preferible introduir els canvis de manera esglaonada i no tots alhora, per identificar què funciona millor i evitar molèsties digestives a l'inici de cada intervenció.
Què no compta amb respatller sòlid
Les guies no recolzen, per manca d'evidència específica, les recomanacions genèriques de seguir-ne una «dieta alta en fibra» sense concretar aliments o dosis. Tampoc no troben suport sòlid per als suplements de sin com a estratègia global, malgrat resultats puntuals en alguns estudis.
Beure «més aigua» per si mateix no ha demostrat eficàcia consistent en el restrenyiment crònic; els beneficis apareixen quan formen part d'un pla dietètic estructurat. Pel que fa a aliments tradicionals com les prunes seques, les dades no mostren superioritat davant del psyllium en variables clau.
Altres línies, com aliments fermentats o simbiòtics, ofereixen senyals interessants, però la evidència és limitada i requereix assaigs controlats de més qualitat abans d'emetre recomanacions fermes.
A qui pot ajudar i quan consultar
Es considera restrenyiment crònic quan els símptomes persisteixen durant tres mesos o més i inclouen deposicions escasses, excrements dures, esforç, sensació d'evacuació incompleta o obstrucció. Aquesta condició és molt freqüent i afecta persones de totes les edats i perfils.
Hi ha senyals d'alarma que requereixen valoració mèdica: presència de sang en femta, febre, vòmits, pèrdua de pes no explicada o dolor intens. En casos complexos o refractaris pot ser necessari acudir a Gastroenterologia per a estudis i tractament especialitzats.
Abans d'iniciar suplements (per exemple, òxid de magnesi) convé revisar medicació i antecedents, especialment malaltia renal o interaccions. Aquestes pautes no substitueixen el criteri clínic, sinó que ho complementen amb opcions dietètiques amb respatller.
Com posar-ho en pràctica
Un enfocament senzill és provar una mesura alhora durant 4 setmanes. Per exemple: incorporar 3 kiwis diaris (repartits al dia), substituir el pa blanc per pa de sègol, afegir llegums i triar aigua mineral amb més contingut de magnesi fins a 0,5–1,5 L/dia, segons tolerància.
Si es fa servir psyllium, començar amb dosis baixes (p. ex., 5 g/dia) i augmentar gradualment fins a >10 g/dia, sempre amb líquids suficients. En el cas del magnesi, començar amb 0,5 g/dia d'òxid de magnesi i ajustar-lo setmanalment, amb precaucions en persones vulnerables.
Els qui vulguin provar probiòtics haurien de triar productes que especifiquin ceps concrets (com B. llet o B. coagulans Unique IS2) i mantenir-ne l'ús durant almenys quatre setmanes abans de valorar canvis. Les respostes poden ser Individuals.
Al costat de les mesures dietètiques, una rutina de activitat física regular pot afavorir la motilitat intestinal; tot i així, l'eix d'aquestes guies és l'alimentació i els suplements amb evidència. Evitar canvis bruscos i ajustar el pla segons tolerància i resultats ajuda a mantenir lʻadherència.
Aquestes guies marquen un gir pràctic: prioritzen intervencions concretes (kiwi, pa de sègol, aigua mineral, psyllium, magnesi i determinats ceps probiòtics) i desaconsellen confiar en pautes genèriques sense respatller. Adoptar-les amb seguiment i assessorament professional es pot traduir en menys molèsties i una millor qualitat de vida.
