La Unió Europea ha fet un gir estratègic en la seva política agroalimentària en presentar la primera Estratègia per a la Ramaderia i un Pla Europeu de Proteïnes, dos instruments que busquen reforçar l'autonomia proteica del continent i reduir la dependència de les importacions. La iniciativa, presentada per la Comissió Europea el 7 de juliol passat, reconeix el paper clau del sector ramader en la seguretat alimentària, l'ocupació rural i la cohesió territorial, alhora que estableix un full de ruta per millorar-ne la resiliència i la competitivitat.
El context no podia ser més urgent: la ramaderia europea arrossega anys de costos creixents, pressió normativa i fenòmens climàtics extrems, cosa que ha portat a una reducció continuada de la cabana en diversos Estats membres. Davant aquest escenari, Brussel·les ha posat sobre la taula cinc prioritats dactuació que abasten des de la gestió de riscos fins a la digitalització, passant pel benestar animal i la viabilitat de les explotacions a zones vulnerables. L'objectiu últim és construir un sector més fort i preparat per a les crisis sense perdre de vista la sostenibilitat ambiental.
La Comissió Europea presenta el full de ruta per a la ramaderia i les proteïnes
La nova estratègia ramadera s'articula al voltant de cinc eixos: resiliència davant de crisi, competitivitat i innovació, sostenibilitat ambiental i benestar animal, viabilitat territorial i excel·lència de les produccions. Segons dades de la Comissió, el sector representa aproximadament el 40% del valor afegit agrari de la UE, genera una facturació propera als 400.000 milions d'euros i sosté uns set milions de llocs de treball en quatre milions d'explotacions. El full de ruta inclou mesures com ara el reforç dels instruments de gestió de riscos, el suport als escorxadors de petita escala i la promoció de sistemes ramaders extensius.
Paral·lelament, el Pla Europeu de Proteïnes aspira a elevar l'autosuficiència proteica del 25,8% actual al 35% el 2035, reduint així la dependència d'importacions d'oleaginoses i cultius proteics destinats a l'alimentació animal. Actualment, prop del 74% d'aquestes proteïnes que es consumeixen a la UE procedeixen de fora de les fronteres. La Comissió considera que aquesta iniciativa no només enfortirà l'autonomia estratègica europea davant de pertorbacions geopolítiques, sinó que també generarà noves oportunitats econòmiques per a agricultors i ramaders.
Des d?Espanya, el ministre d?Agricultura, Pesca i Alimentació, Luis Planas, ha valorat positivament les dues iniciatives. En les seves declaracions, Planas va subratllar que l'èxit d'aquestes polítiques s'ha de basar en la rendibilitat dels productors i en un enfocament que garanteixi la viabilitat econòmica de les explotacions. El ministre també va destacar l?oportunitat que suposa el pla proteic per reforçar l?autonomia estratègica de la UE en un context d?incertesa geopolítica i volatilitat dels mercats internacionals.
Projectes innovadors: de residus a proteïna animal
Paral·lelament a les grans línies polítiques, ja estan en marxa iniciatives concretes que demostren el potencial de l'economia circular aplicada a la producció de proteïnes. Un exemple destacat és el Grup Operatiu Insectfeed, un projecte que transforma l'alperujo –un subproducte de la indústria oleícola– en ingredients proteics per a l'alimentació de garrins mitjançant larves de la mosca soldat negra (Hermetia illucens). Aquesta innovació alimentària i tecnològica es desenvolupa a Castella i Lleó, Madrid i Andalusia, i està finançada pel Pla Estratègic de la PAC 2023-2027 mitjançant el Ministeri d'Agricultura i el Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural.
El projecte reuneix entitats com InsectBiotech, CIDAF, la Universitat Complutense de Madrid i el CSIC, entre d'altres. Els seus objectius inclouen millorar la digestibilitat i les propietats nutricionals de les farines d'insecte, optimitzar-ne la producció a escala pilot i industrial i validar-ne l'eficàcia en l'alimentació porcina. Amb això, es busca reduir la dependència de proteïnes importades i oferir una solució sostenible que aprofiti un residu de gestió difícil. Els primers assajos ja han començat centrats en l'anàlisi de mercat i la preparació de les proves d'alimentació de les larves.
El sector pesquer reclama el seu lloc a la política proteica
Mentre la Comissió avança amb el pla, el sector de la pesca, l'aqüicultura i la transformació ha alçat la veu perquè els aliments aquàtics siguin reconeguts com una peça estratègica de la seguretat alimentària i l'autonomia proteica. L'aliança EUSeA, que agrupa organitzacions com EAPO, Europêche, FEAP, Seafood Europe i l'Associació Europea de Productors de Mol·luscs, ha remès un comunicat a Brussel·les en què demana que la futura Visió per a la Pesca i l'Aqüicultura 2040 inclogui un Pla d'Acció europeu per als Aliments.
El sector considera que l'enfocament actual del Pla Europeu de Proteïnes es concentra excessivament en els cultius agrícoles i la ramaderia, deixant de banda el potencial dels productes del mar. Segons EUSeA, la pesca i l'aqüicultura ja aporten proteïnes d'alt valor nutricional, sostenen comunitats costaneres i, en el cas de l'aqüicultura, també formen part de la demanda d'ingredients proteics per a pinsos. L'aliança defensa que una política proteica completa ha d'aprofitar els subproductes de la pesca i la transformació, així com fomentar noves cadenes comercials per a espècies infrautilitzades, integrant compostos de microalgues en la nutrició sostenible.
La combinació de l'estratègia ramadera, el pla proteic i les iniciatives com Insectfeed i la reivindicació del sector blau dibuixa un panorama on Europa busca diversificar les fonts de proteïna per garantir la seguretat alimentària a llarg termini. Tant des de l'àmbit polític com des de la innovació empresarial, el missatge és clar: reduir la dependència exterior i apostar per models circulars i sostenibles. Espanya, amb projectes com Insectfeed i el suport del MAPA a les noves polítiques, se situa en una posició privilegiada per liderar aquesta transformació, que promet impactar tant al medi rural com a les costes del continent.
