No és només cosa de nens; un alt percentatge d'adults segueix mossegant-se les ungles i aquest mal hàbit pot perjudicar greument la salut. Es coneix mèdicament com a onicofàgia (del grec onycho , ungla, i phagia , menjar) i s'estima que entre un 45% i 60% dels joves ho pateixen, encara que globalment es calcula que 1 de cada 5 persones en general i 1 de cada 3 nens mantenen aquesta conducta.
Aquest costum sempre ha estat mal vist als ulls de la societat, ja que a grans trets és un acte antiestètic . Tot i això, més enllà de l'aparença, s'ha catalogat com un trastorn nerviós i un comportament repetitiu centrat en el cos (BFRB), que afecta la salut integral de l'individu.
És una pràctica que mitiga els efectes d' ansietat i que, d'una manera o altra, causa una sensació falsa de relaxació. És un acte inconscient i automàtic que a la llarga és molt difícil de deixar. En la majoria dels casos, mossegar-se les ungles se supera entre les edats d'11 i 13 anys , etapa en què els nens transiten cap a l'adolescència i es troben en altres entorns socials. No obstant això, també pot sorgir a l'edat adulta a causa d' estrès elevat , com passa sovint en estudiants universitaris o persones amb trets de personalitat perfeccionista.
Causes i origen de l'onicofàgia
L'onicofàgia pot originar-se per diversos factors, classificant-se segons la seva naturalesa:
- Factors Genètics: Hi ha un fort component hereditari. Més del 30% dels afectats tenen un familiar amb l'hàbit i, si és un progenitor, la probabilitat puja al 75%.
- Causes Psicològiques: S'associa sovint amb la pèrdua de control, el mal humor, la frustració o la ira, especialment en ambients familiars hostils.
- Estats Emocionals: L'avorriment, la inquietud o la tensió acumulada actuen com a detonants, convertint l'acció en una vàlvula d'escapament.
- Trastorns Associats: En casos més greus, pot coexistir amb el TOC (Trastorn Obsessiu-Compulsiu), el TDAH, la tricotilomania (arrencar-se els cabells) o el trastorn d'escoriació (rascar-se la pell).
Mossegar-se les ungles és perjudicial: conseqüències detallades
Si no es corregeix aquest comportament, amb el temps pot comportar conseqüències severes en diverses parts de l'organisme, i és fonamental comprendre el perjudicial de mossegar-se les ungles per motivar el canvi.
Afectacions a les mans i ungles
A les ungles es dipositen microtraumatismes que alteren la zona inferior. Si es mosseguen durant molt de temps, es dificulta el creixement natural de l'ungla, provocant deformacions i un escurçament irreversible del llit unguial. A més, es creen petites lesions, inflamacions i dolor persistent.
Impacte en la salut bucodental
La salut dental es veu seriosament compromesa. La mossegada contínua pot provocar que les peces dentals es deteriorin , erosionant l'esmalt i danyant els incisius, la qual cosa pot derivar en fractures o estelles . Així mateix, pot causar:
- Maloclusions: Problemes a l'alineació de les dents que podrien requerir ortodòncia.
- Inflamació: Afectació de les genives i la mucosa oral.
- Problemes Mandibulars: Alteracions a la articulació temporomandibular, generant dolor en mastegar a causa del moviment forçat de la mandíbula.
Riscos sistèmics i infeccions
Altres parts del cos es veuen afectades. En emportar-se les mans a la boca, és molt més senzill contraure malalties virals , fongs o infeccions bacterianes. S'han documentat casos d' infeccions intestinals i de presència de paràsits. A més, el traspàs de bacteris des de la zona interna de l'ungla cap a la boca és una causa comuna d' halitosi (mal alè).
La higiene de les mans és crítica; mossegar-se les ungles és un potenciador de les paperetes per infectar l'organisme amb bacteris patògens.
Atenció a la cutícula
La cutícula que recobreix la nostra ungla té un paper vital: la protegeix de lesions i patògens externs. Quan es deteriora per l'onicofàgia, es formen ferides que poden derivar en infeccions greus, abscessos , aparició de fongs o fins i tot cicatrius queloides i, en casos extrems, infeccions als ossos dels dits.
Tractaments i estratègies per deixar l'hàbit
Mossegar-se les ungles a l'edat adulta és un vici costós de treure que requereix força de voluntat i, sovint, suport professional.
Mètodes físics i conductuals
- Barreres físiques: Mantenir les ungles curtes i llimades i les cutícules hidratades amb oli d'oliva redueix la temptació.
- Estètica: Fer-se la manicura regularment o fer servir ungles artificials protegeix el creixement i motiva a mantenir-les atractives.
- Productes dissuasius: Utilitzar esmalts transparents de sabor amarg que actuen com a recordatori immediat.
- Substitució: Mastegar xiclets sense sucre o utilitzar pilotes antiestrès i canelleres per mantenir les mans ocupades.
- Protecció temporal: Embolicar les puntes dels dits amb tiretes o esparadrap.
Abordatge psicològic i mèdic
Quan l'onicofàgia és greu, es recomana acudir a un psicòleg per crear pautes de comportament. Algunes teràpies efectives inclouen:
- Teràpia Cognitiu-Conductual (TCC): Ajuda a substituir distorsions cognitives per alternatives saludables.
- Teràpia Psicoanalítica: Explora emocions inconscients i reprimides que originen lhàbit.
- Suport Farmacològic: En casos d'ansietat severa o TOC, els metges poden prescriure inhibidors de la recaptació de serotonina (ISRS), clomipramina o liti.
A l'àmbit dental, un odontòleg pot confeccionar una fèrula especial que impedeixi el tancament total dels incisius, impossibilitant el tall de l'ungla.
Superar l'onicofàgia implica identificar els desencadenants i substituir-los per activitats com ioga, meditació , exercicis de respiració o lectura. Posar en perill la nostra salut dental i sistèmica ha de ser la raó principal per abandonar aquest hàbit persistent.