La vesícula biliar és un petit òrgan situat sota el fetge la funció principal del qual és emmagatzemar la bilis, un líquid digestiu essencial per descompondre els greixos que ingerim. La bilis s'allibera a l'intestí prim a través d'uns conductes, però quan la seva sortida es bloqueja, generalment per un càlcul o pedra, es pot produir un dolor molt intens conegut popularment com atac de vesícula o còlic biliar.
Quan la bilis forma càlculs o pedres a la vesícula (colelitiasi), aquests dipòsits sòlids poden obstruir els conductes biliars i impedir el correcte pas de la bilis a l'intestí. Aquest bloqueig desencadena un quadre molt dolorós, amb molèsties que es poden localitzar a la part superior dreta de l'abdomen o irradiar-se cap a l'esquena i els omòplats. A més del dolor, solen aparèixer nàusees, vòmits, febre i calfreds. Davant d'aquests símptomes cal acudir immediatament a un professional de la salut, ja que la inflamació de la vesícula (col·lecistitis) o les complicacions biliars requereixen valoració mèdica.
Relació entre alimentació, vesícula i càlculs biliars
La alimentació diària exerceix un paper fonamental en la formació de càlculs biliars ia l'aparició d'atacs de vesícula. Els càlculs solen formar-se per un desequilibri en els components de la bilis, especialment quan hi ha excés de colesterol o alteracions en el buidament. Una dieta rica en greixos saturats, fregits i menjars ràpids afavoreix aquest desequilibri i augmenta el risc de còlics biliars.
Certs aliments poden desencadenar atacs de vesícula en persones amb càlculs ja formats, perquè obliguen la vesícula a contreure's amb força per alliberar bilis. Entre ells destaquen les greixos animals (carns vermelles molt greixoses, embotits, patés), lactis sencers, salses cremoses, brioixeria, fregits i menjars ràpids. Per contra, altres aliments, com les fonts de fibra (cereals integrals, fruits secs ben tolerats, fruites i verdures), ajuden a regular el trànsit intestinal i poden contribuir a fer que la bilis sigui menys espessa.
En aquest context sorgeixen molts dubtes sobre els crispetes de blat de moro. Algunes persones amb càlculs biliars noten que els aliments rics en greix desencadenen els seus atacs, mentre que crispetes preparades sense mantega ni olis en excés poden ser millor tolerades gràcies al contingut en fibra. Tot i això, quan s'afegeixen mantega, formatges, olis abundants o salses, augmenten la càrrega de greix i poden irritar la vesícula, incrementant el risc de dolor.
Es poden menjar crispetes de blat de moro si hi ha càlculs biliars?
Els càlculs biliars són dipòsits durs formats sobretot per colesterol i bilirubina, capaços de variar de mida des d'un gra de sorra fins a pedres grans. Quan es pateix colelitiasi, la dieta s'ha d'orientar a reduir l'estímul gras sobre la vesícula ia evitar pics bruscs en lalliberament de bilis. Per això, la manera de preparar les crispetes és clau.
Les crispetes industrials per a microones, especialment les que contenen mantega afegida, greixos hidrogenats o grans quantitats de sal, poden incrementar els símptomes digestius en persones amb vesícula sensible o càlculs, ja que el seu contingut en greix és elevat. El més recomanable, en cas d‟antecedents d‟atacs de vesícula, és optar per crispetes casolanes fetes amb molt poc oli o fins i tot en aparells d'aire calent, sense mantega ni cobertures greixoses, i consumir-les a porcions moderades.
Alguns especialistes en aparell digestiu aconsellen evitar totalment els aliments molt grassos en presència de càlculs biliars simptomàtics, la qual cosa inclou les crispetes amb mantega, pizzes carregades de formatge, fregits variats, ou ferrat, lactis sencers, alvocat en grans quantitats i salses riques en greix. No obstant això, quan les crispetes es preparen de forma lleugera i amb baix contingut graspoden formar part de l'alimentació sempre que el pacient les toleri bé i compti amb l'aprovació del seu metge o nutricionista.
És important recordar que cada persona pot reaccionar de manera diferent. Mentre algunes no presenten molèsties amb una petita ració de crispetes sense greix, altres poden notar pesadesa o dolor. Per això, es recomana individualitzar la dieta i, davant del dubte, consulteu sempre amb un professional de la salut per dissenyar un pla d'alimentació adaptat a la situació concreta de la vesícula.
Aliments que afavoreixen o empitjoren els atacs de vesícula
Hi ha moltes maneres de disminuir la freqüència i intensitat dels atacs de vesícula biliar. Entre les mesures més importants es troben controlar el pes corporal de forma gradual i seguir-ne una alimentació equilibrada. La pèrdua de pes brusca no és aconsellable, però una reducció progressiva del pes i del greix abdominal pot millorar el perfil de la bilis i reduir el risc de nous càlculs.
Els aliments molt rics en greixos saturats com el pollastre fregit, els cèrcols de ceba arrebossats, les papes fregides tipus francès, el menjar ràpid, productes amb molta mantega i salses greixoses, poden desencadenar atacs de vesícula o contribuir a la formació de noves pedres. També tendeixen a ser mal tolerats els embotits, les carns vermelles molt greixoses, els patés, alguns formatges curats, les postres amb molta nata i els fregits en general, ja que requereixen una major quantitat de bilis per a la seva digestió.
Per contra, es recomanen els aliments rics en fibra com a cereals integrals, verdures variades, fruites ben tolerades i crispetes de blat de moro lleugeres. La fibra ajuda a regular el trànsit intestinal, afavoreix l'eliminació de colesterol a través de la femta i pot contribuir que la composició de la bilis sigui més estable. Les crispetes, quan es preparen sense mantega ni formatges i amb poc oli, es consideren un snack amb bona quantitat de fibra i baix contingut gras, el que pot ajudar a disminuir la freqüència dels atacs en algunes persones.
No obstant això, fins i tot els aliments saludables poden resultar problemàtics si es consumeixen a porcions excessives o massa ràpid. Les pautes generals inclouen menjars petits i freqüents, mastegar bé els aliments, evitar l'excés de greix a cada plat i mantenir ben hidratat. Aquestes recomanacions protegeixen tant la vesícula com la resta del sistema digestiu.
Els aliments recomanats en una dieta per cuidar la vesícula són aquells amb baix contingut en greix i alta aportació de nutrients: fruites i verdures fresques (excepte les molt àcides si causen molèsties), cereals, patates, carns magres, peix blanc, lactis desnatats, ous en preparacions suaus com remenats o passats per aigua, i crispetes de blat de moro sense greixos afegits. En el cas concret de les crispetes, es recalca la importància de no afegir mantega, formatge ni altres productes molt grassos, ja que farien que perdin el seu avantatge digestiu i podrien provocar l'efecte contrari al desitjat.
Imatge: FM
