Els grans de tomà quets tenen propietats anticoagulants que milloren la circulació sanguÃnia. La seva aplicació cutà nia pot ajudar a reduir les varius. Les varius són venes dilatades que s'inflamen i poden ser visibles a simple vista, per això representen un problema de bellesa, tant en homes com en dones.
La majoria de les persones intenten trobar una solució a aquesta afecció que es revela bastant poc estètica a les cames o en altres parts de el cos. Convé saber que les varius reflecteixen un problema de circulació sanguÃnia que es pot intensificar amb altres sÃmptomes com la pesadesa, el dolor i el cansament de les cames.
El tractament per a aquesta malaltia és determinant per prevenir el desenvolupament de la flebitis (trombosi venosa superficial), un nivell encara més alt que provoca l'obstrucció total d'una vena, generant un coà gul que pot provocar múltiples complicacions. Avui dia la indústria ofereix moltes alternatives que prometen millorar i guarir aquest problema en poc temps. No obstant això, aquests tractaments solen ser costosos i els resultats no són tan visibles.
Per aquesta raó es promou actualment el tractament a força de productes alternatius Naturals, Que treuen profit de les virtuts d'alguns ingredients per millorar aquesta condició. Vegem per tant un remei natural a força de tomà quets verds i vermells, que aporta un gran alleujament a les persones que pateixen varius.
Causes de les varius i per què apareixen
Les venes varicoses o la insuficiència venosa es donen tant en homes com en dones i es relacionen amb un retorn venós deficient. A les venes de les cames existeixen và lvules unidireccionals la funció del qual és impedir que la sang s'estanqui i afavorir-ne l'ascens cap al cor. Quan aquestes và lvules es debiliten o es fan malbé, la sang tendeix a acumular-se, les venes es dilaten i es fan més visibles.
Els factors que en determinen l'aparició són múltiples: herència genètica, hà bits poc saludables, sobrepès, embarà s, envelliment natural de l'organisme i un estil de vida sedentari. També hi influeixen passar moltes hores de peu o assegut, utilitzar roba molt ajustada o calçat inadequat que dificulta el retorn venós.
La sang acumulada pot ocasionar dolor, pressió, picor, un molest formigueig i fins i tot sensació de calor a la zona. Amb el temps, aquesta estasi venosa pot afavorir la formació de coà guls i canvis en el color de la pell, taques fosques i enduriment dels teixits. Per això la importà ncia d'abordar les varius no només com un problema estètic, sinó com una alteració circulatòria que convé vigilar.
Quan l'acumulació de sang empitjora, es pot arribar a situacions més serioses, com ara trombosi venosa superficial o profunda, úlcera venosa i inflamació crònica. Per això, encara que els remeis naturals com el tomà quet ajuden a alleujar sÃmptomes (pesadesa, inflamació, dolor), no substitueixen la valoració personalitzada per un professional sanitari, especialment si les varius són molt prominents o doloroses.
Tomà quet i salut circulatòria: nutrients clau
Els tomà quets formen part de les fruites i hortalisses més conegudes i més utilitzades a tot el món. És l'ingredient principal de molts plats i salses i, grà cies al seu ús freqüent, s'ha pogut determinar que és un aliment amb alt contingut nutricional i les virtuts del qual són excel·lents per a la salut vascular i general.
El tomà quet és molt ric en aigua i aporta poques calories, ja que gairebé no conté greixos i la proporció d'hidrats i proteïnes és moderada. Destaca pel seu contingut a La vitamina C, vitamines del grup B, vitamina E, betacarotens (precursors de la vitamina A) i à cid fòlic. Entre els minerals, sobresurten el potassi, el ferro, el magnesi i el fòsfor, essencials per a una bona salut cardiovascular.
Un dels seus compostos més estudiats és el licopè, un carotenoide responsable del caracterÃstic color vermell del tomà quet. Aquest antioxidant té un gran poder antiinflamatori i protegeix les cèl·lules dels radicals lliures, ajudant a prevenir el dany a l'endoteli (la paret interna) de venes i artèries. El licopè també contribueix a reduir el Colesterol LDL i els triglicèrids, disminuint el risc de aterosclerosi i millorant el flux sanguini.
A més, el tomà quet conté flavonoides, compostos antioxidants que reforcen els vasos sanguinis, afavoreixen l'elasticitat vascular i ajuden que les venes suportin millor la pressió. El seu pH, que se sol situar entre 4,2 i 4,9, indica un grau de acidesa elevat, especialment concentrat a les llavors i la polpa, zona on es localitzen moltes de les substà ncies amb acció anticoagulant i antiagregant plaquetà ria.
En el cas de les venes varicoses, els tomà quets són excel·lents perquè els seus grans contenen una substà ncia à cida amb propietats similars a les de l'aspirina, que actua com un anticoagulant suau, millorant el flux sanguini i dificultant la formació de petits coà guls a la microcirculació. Estudis realitzats en centres de recerca europeus han observat que el consum regular de tomà quet pot reduir de manera significativa la tendència a la agregació plaquetà ria i millorar el retorn venós.
S'ha suggerit que, si se'n consumeixen uns 4 tomà quets diaris, es podria arribar a evitar la formació de coà guls en un percentatge molt elevat dels casos analitzats i millorar, a més, el retorn venós a les cames. Tot i que aquestes xifres poden variar segons cada persona, el missatge clau és que integrar tomà quet dià riament en una dieta equilibrada és una estratègia senzilla per recolzar la circulació i reduir la cà rrega sobre les venes.
Tractament amb tomà quet verd aplicat sobre les varius
L'ús de tomà quet verd directament sobre la pell és un dels remeis casolans més difosos per alleujar les molèsties de les varius. Aquest tipus de tomà quet concentra encara més acidesa i certes substà ncies actives que potencien el seu efecte local com antiinflamatori i anticoagulant superficial.
Per començar cal rentar bé els tomà quets per garantir que estan correctament desinfectats i lliures de restes de terra o pesticides. Es tallen a rodanxes i s'apliquen sobre les parts afectades de les cames, procurant que la polpa i les llavors quedin en contacte directe amb la pell on s'observen les venes dilatades.
S'utilitza una venda o una tela de cotó per cobrir tota la zona per tal de fixar els tomà quets durant el temps en què estan actuant i evitar que es desplacin en moure's. Quan se sent un formigueig i un lleuger ressentiment, que sol aparèixer després d'uns minuts, indica que es poden retirar les benes, ja que l'acidesa ha actuat suficientment sobre la pell.
S'esbandeixen les cames amb aigua tèbia per retirar les restes de polpa i s'assequen amb compte, sense fregar en excés per no irritar la zona. Aquest tractament es pot fer fins a 5 vegades al dia i és fà cil notar la millora en poques setmanes en forma de menor pesadesa, lleugera reducció de la inflamació i una sensació general de cames més lleugeres.
És important escoltar les reaccions de la pell: si apareix irritació intensa, envermelliment persistent o picor excessiva, convé espaiar les aplicacions, reduir el temps de contacte o suspendre el remei. Com qualsevol tractament tòpic natural, el seu efecte és pal·liatiu i gradual i s'ha de combinar amb altres mesures de cura venosa, com ara elevar les cames, descansar de postures mantingudes i realitzar activitat fÃsica moderada.
Tractament amb tomà quet vermell i altres usos a l'alimentació
El tractament amb tomà quet vermell aplicat sobre la pell és similar al del tomà quet verd, però aprofitant un major contingut en licopè i antioxidants ja desenvolupats per la maduració del fruit. La seva acidesa és una mica menor, de manera que sol ser millor tolerat per pells sensible.
Es renten bé els tomà quets vermells i es tallen a rodanxes uniformes. S'apliquen sobre les venes afectades i es cobreixen amb una bena per fixar les rodanxes i mantenir la polpa en contacte continu amb la pell. Es deixa actuar durant unes 4 hores, es canvien les rodanxes per altres de fresques i es deixen actuar unes altres 4 hores més per prolongar l'efecte.
El tractament es pot realitzar cada tarda, de forma constant, per tal de comprovar certs canvis en poques setmanes: menor inflamació superficial, alleugeriment del dolor lleu i lleugera millora de l'aspecte de les venes en alguns casos. No obstant això, cal tenir clar que aquests remeis no fan que una vena varicosa desaparegui, sinó que contribueixen que resulti menys molesta i antiestètica.
A més del seu ús tòpic, el tomà quet es pot consumir dià riament de múltiples maneres per recolzar la salut vascular des de dins. Prendre'l cru en amanides, gaspatxos o torrades permet aprofitar millor la vitamina C i altres compostos sensibles a la calor. Preparacions com amanida de tomà quet i alfà brega, amanida grega o tomà quet amanit amb oli d'oliva verge extra combinen greixos saludables amb licopè, facilitant la seva absorció.
el tomà quet cuinat, en forma de saltats, salses casolanes o cremes, també és molt interessant per a les varius. La calor trenca part de les parets cel·lulars del fruit i fa que el licopè sigui més biodisponible. Salses de tomà quet per acompanyar pasta integral, llegums o plats d'arròs, aixà com tomà quets bullits o rostits com a guarnició, són opcions senzilles per augmentar la seva presència dià ria a la dieta i reforçar els vasos sanguinis.
Perquè els sÃmptomes d'aquesta afecció disminueixin eficaçment, és important completar aquest tractament amb l'adopció d'un règim alimentari sa i equilibrat, ric en fruites, verdures, greixos saludables i baix en sal i sucres afegits. Juntament amb el tomà quet, convé controlar el pes, evitar el tabac, mantenir-se actiu i no romandre moltes hores a la mateixa postura per reduir la pressió sobre les venes de les cames.
Integrar el tomà quet com a aliat, tant a nivell tema com en la alimentació dià ria, permet aprofitar al mà xim les propietats antioxidants, antiagregants i vasoprotectores. Encara que no és una cura definitiva per a les varius, sà que es pot convertir en un suport eficaç i natural per millorar la circulació, alleujar molèsties i cuidar la salut de les cames a llarg termini.