La leucèmia és una malaltia que pateixen una gran quantitat de persones, es caracteritza per una altíssima producció de glòbuls blancs i dels seus precursors als teixits. Ara bé, en la majoria dels casos aquesta malaltia es fa present per una falla a la medul·la òssia.
Els símptomes més comuns que presenta la leucèmia són infeccions cròniques, anèmia, dolor corporal y cansament. Hi ha consells naturals que algunes persones posen en pràctica per acompanyar el tractament mèdic. És fonamental recordar que mai substitueixen a la teràpia oncològica indicada i han de ser supervisats per l'hematòleg, ja que certs remeis i hàbits poden interactuar amb quimioteràpia, radioteràpia o procediments.
Alguns consells naturals per combatre la leucèmia:
- Practicar la teràpia hipertèrmica (només en centres qualificats i amb aval mèdic).
- Incorporar més quantitat de verdures de color verd, cigrons, llenties y el.
- Practicar la teràpia de “destoxificació” únicament si està indicada per professionals; molts protocols no tenen evidència i poden ser riscos.
- ingerir 2 infusions de nabiu diàriament si no hi ha contraindicacions i l'equip mèdic ho aprova.
- Evitar la ingesta de carns vermelles en excés, alcohol, aliments processats y sucres refinats.
- beure suc d'àloe vera únicament després de confirmar la seva seguretat amb l?especialista, per possibles interaccions.
- practicar tècniques de relaxació per modular l'estrès.
- Incorporar aliments rics a potassi, betacarotens, bioflavonoides, seleni y vitamines E i C.
Quins abordatges complementaris mostren utilitat
Determinades teràpies complementàries poden ajudar a alleujar símptomes i efectes del tractament (ansietat, nàusees, dolor, Fatiga, insomni, estrès). Usades al costat del tractament estàndard, formen part de la medicina integrativa. No solen ser eficaços per substituir les teràpies convencionals.
- Acupuntura: evidència per nàusees per quimioteràpia i alguns dolors. Evitar amb anticoagulants o recomptes baixos. La acupressió al canell pot ajudar davant de nàusees.
- Aromateràpia: olis com Lavanda poden contribuir a reduir estrès, dolor y nàusees. Evitar grans quantitats en càncers sensibles a estrògens.
- Teràpia cognitiu-conductual: millora somni i afrontament del tractament en canviar Pensaments y hàbits disfuncionals.
- exercici: de baixa intensitat millora Fatiga, estrès y qualitat de vida. Avançar de manera progressiva.
- hipnosi: útil per ansietat, dolor i prevenció de nàusees anticipatòries. Evitar si hi ha antecedents psiquiàtrics sense supervisió.
- Massatge oncològic: alleuja dolor, ansietat y Fatiga. Indicat amb professionals entrenats i evitant zones tractades o amb cicatrius.
- Meditació y tècniques de relaxació: afavoreixen ànim, estrès e insomni.
- Musicoteràpia: contribueix a manejar dolor, nàusees y ansietat.
- Tai-txi y ioga: moviments suaus amb respiració profunda ajuden al estrès i al somni; adaptar postures i evitar les que causin dolor.
Alimentació i menú en leucèmia
Després del diagnòstic, les necessitats de calories y proteïnes solen augmentar. Convé cobrir-les per prevenir la desnutrició. A més, amb immunitat debilitada, s'extremen les mesures de seguretat alimentària.
Si s'ha realitzat un trasplantament de medul·la, es pot indicar una dieta baixa en bacteris: aliments ben cuinats o rentats i pelats per reduir el risc d'infeccions per mucositis i immunosupressió.
Evitar en aquest escenari:
- Làctics no pasteuritzats y formatges amb floridura.
- Carns, peixos y ous crus o poc fets (inclou fumats y seitons).
- Fruites i verdures sense rentar i brots germinats.
- Mel si no n'està garantida la seguretat.
- Aigua no embotellada o de fonts no segures.
- Fruits secs a granel o sense tractament segur.
Idees pràctiques: afegir llet en pols a purés, enriquir amb oli d'oliva verge extra o cremes de fruits secs si són segures, i prioritzar aliments amb propietats antioxidants y antiinflamatòries com a peix blau, verdures, fruites, alvocat y nous segures. Cuidar la higiene bucodental amb col·lutoris sense alcohol i raspallat suau.
En dies previs i posteriors a quimioteràpia, pot ajudar una dieta tova i completa: peix blanc, clares, formatge fresc pasteuritzat, pollastre o gall dindi; hortalisses suaus (carbassó, carbassa, pastanaga), patata y batata; coccions al vapor, forn o bullit. Evitar fregits, picants, alcohol, cafè i excés de carns vermelles. Per nàusees, una infusió temperada de closca de poma ben rentada amb canyella i un toc de gingebre pot resultar agradable si lequip sanitari ho permet.
Micronutrients i hidratació
Una dieta variada aporta vitamines y minerals clau per a la immunitat: La vitamina A (pastanaga, espinac), La vitamina C (cítrics, maduixes, pebrot), vitamina E (ametlles, olis vegetals) i zinc (llegums, carns magres, lactis). No es recomanen Suplements sense aprovació mèdica per possibles interaccions. Mantenir una bona hidratació amb aigua; aromatitzar amb fruites o herbes pot facilitar-ne el consum. Evitar probiòtics no prescrits (inclosa kombutxa) en immunosupressió.
Remeis herbals: seguretat i interaccions
Els remeis herbals poden semblar innocus, però alguns alteren medicaments, augmenten el risc de sagnat o afecten a anestèsia y radioteràpia. Molts productes no passen controls de Qualitat equivalents als fàrmacs.
Quan suspendre: es recomana interrompre suplements herbals almenys 7 dies abans de cirurgies, quimioteràpia, radioteràpia o procediments, i reiniciar-los només amb vistiplau de l'equip.
- Equinàcia: possibles reaccions al·lèrgiques greus; podria reduir l'eficàcia de immunosupressors.
- All en altes dosis/forma concentrada: augmenta risc de sagnat i pot baixar la TA.
- Ginkgo: eleva el risc hemorràgic.
- Ginseng: interfereix amb sedació/anestèsia, eleva la TA, i pot alterar la glucèmia.
- cúrcuma en extracte: pot interferir amb certs citotòxics.
- Herba de Sant Joan: redueix nivells de múltiples drogues i augmenta fotosensibilitat.
- valeriana: potencia la sedació.
Les fórmules combinades són impredictibles per dosis i barreges. Usar espècies culinàries en menjar o tes suaus no equival a suplements concentrats.
Hàbits que marquen la diferència
exercici: objectiu orientatiu de 150 minuts setmanals d'activitat moderada i 2 dies de força, adaptat a símptomes i fase del tractament. Començar poc a poc és vàlid.
Gestió de l'estrès: connectar amb família, grups de Suport, aficions, respiració, meditació i passejades a naturalesa mitiguen la resposta corticoide de l'estrès crònic.
Somni: apuntar a 7-9 hores, evitar cafeïna abans de dormir, rutina regular, dormitori fosc i sense pantalles. Consulteu si persisteix el insomni.
evitar alcohol y tabac: debiliten la immunitat i augmenten complicacions. La cessació tabàquica guiada millora la recuperació.
Per què no substituir el tractament mèdic
Dades observacionals en grans bases de càncer no metastàtic mostren que els qui van triar sol teràpies alternatives van tenir una supervivència menor (major risc de mortalitat en tumors com mama, colon-recte i pulmó) davant dels qui van rebre teràpia convencional. El marge de curació a estadis inicials es redueix si es retarda l'atenció provada. Integrar abordatges complementaris pot ser útil, però mai per reemplaçar cirurgia, quimioteràpia, radioteràpia o teràpies dirigides quan estan indicades.
Plantes medicinals amb potencial antileucèmic
Gairebé la meitat dels fàrmacs oncològics deriven de productes naturals. A leucèmia, s'han estudiat plantes amb efectes citotòxics sobre línies cel·lulars. Algunes, com Cephalotaxus harringtonia y Catharanthus roseus, han aportat principis actius usats clínicament; altres com Maytenus serrata y Dysoxylum binectariferum compten amb estudis clínics, i desenes (p. ex., salix, lichi, olivera, sàlvia) presenten evidència preclínica. Mecanismes freqüents: supressió de proliferació, detenció del cicle, l'apoptosi y mal a l'ADN dependent de dosi y temps. Són candidats per a investigació, però cal més evidència preclínica i clínica per establir seguretat y eficàcia abans del seu ús fora dassajos.
Adoptar un enfocament informat i acompanyat per l'equip sanitari permet aprofitar hàbits saludables i teràpies complementàries amb respatller, minimitzar riscos d'interaccions i sostenir el tractament metge que millora la supervivència.
