Helicobacter pylori és un bacteri que provoca una infecció que majorment fa que les persones pateixin tant úlceres gàstriques com gastritis; en alguns casos també contribueix a la formació de càncer gàstric. Pot viure a l'àcid de l'estómac gràcies a la seva ureasa i s'incorpora a l'organisme per aigua o aliments contaminats, contacte amb animals i per manca d'higiene.
Els símptomes més comuns són mal d'estómac, disminució del pes corporal, nàusees, vòmits i pèrdua de la gana, entre d'altres. Actualment existeixen consells naturals que pots posar en pràctica per donar suport al control de Helicobacter pylori, sempre com a complement del tractament mèdic.
> Practicar la teràpia ortomolecular.
> Practicar la fitoteràpia, Es recomana la arrel de malvadisc i l'all.
> Beure diàriament infusions de camamilla i menta.
> Menjar poques quantitats d'aliments i mastegar bé.
> Dur a terme una dieta molt sana i nutritiva.
> Evitar la ingesta de gasoses, carns vermelles, dolços, alcohol i cafè.
> Practicar reflexologia podal.
Què és, com es transmet i quan es pot consultar?
H. pylori afecta una gran part de la població i habita a la mucosa gàstrica. Es transmet per contacte directe, aliments i aigua contaminats, a més de vies fecal-oral i oral-oral. Moltes persones no presenten símptomes fins a l'adultesa, quan poden aparèixer gastritis, dispèpsia i úlceres. Si notes dolor abdominal persistent, vòmits, anèmia o excrements negres, consulta amb el teu metge per a diagnòstic amb prova de l'alè, antigen en excrements o endoscòpia.
Tractament mèdic i per què els remeis són només un suport
La primera elecció és la teràpia amb antibiòtics combinada amb supressors d'àcid (triple o quàdruple teràpia amb bismut). Sol aconseguir altes taxes d'eradicació, encara que la resistència antimicrobiana obliga a ajustar pautes. No hi ha evidència sòlida que una “recepta natural” per si sola eradiqui el bacteri; els remeis serveixen com complement, mai substitut, i s'han d'usar sota supervisió professional.
Remeis naturals amb evidència com a complement
Olis essencials (ús responsable)
Alguns olis com orenga (carvacrol i timol), arbre de te, llimonet, cedre, avet platejat, agulla de pi podrien inhibir la ureasa i reduir la càrrega bacteriana. Per alleujar molèsties digestives es pot aplicar tòpicament sobre l'abdomen diluint 3-5 gotes a 15 ml d'oli portador. La ingesta només s'ha de fer si ho autoritza un professional, per potencial toxicitat i contraindicacions.
pròpolis
El pròpoli té activitat antimicrobiana i antiinflamatòria. En adults s'utilitzen sovint 400–500 mg/dia en comprimits, evitant embaràs, trastorns hemorràgics o anticoagulants. Pot donar suport a l'eradicació i alleujar la gastritis.
gingebre
El gingebre ajuda a la dispèpsia i pot disminuir la colonització. Dosis habituals: fins a 3 g/dia en pols en menjars o infusions. Evita si prens anticoagulants, pateixes hemofília, certes cardiopaties o en etapes avançades de l'embaràs.
Cúrcuma (curcumina)
La curcumina posseeix activitat antioxidant i antimicrobiana útil com a coadjuvant. A la cuina o en càpsules, sol limitar-se a fins a 1,5 g de cúrcuma/dia. Precaució en problemes de coagulació, vesícula o fetge, embaràs i lactància.
Col de cabdell o col blanca
Relacionada de forma inversa amb gastritis i càncer gàstric. Es pot fer servir cuit o en suc vegetal (moderant per flatulències). Consulta sobre freqüència i tolerància individual.
Brocoli i brots (sulforafà)
El sulforafà pot disminuir la colonització i millorar la resposta antiinflamatòria. Incorpora bròquil al vapor o brots; hi ha extractes estandarditzats que alguns professionals indiquen com a suport.
probiòtics
Els probiòtics ajuden a equilibrar la microbiota i reduir efectes adversos d'antibiòtics. Aporta iogurt amb cultius vius, quefir, xucrut o kombutxa; els suplements es fan servir sota guia mèdica.
Mel
Amb propietats antibacterianes, el consum habitual podria associar-se a menor positivitat d'H. pylori. Fes-la servir per endolcir infusions; consulta si tens diabetis, embaràs o lactància.
te verd
ric en polifenols amb activitat antimicrobiana. Infusió: aigua calenta abans del bull, 5 g de te, repòs breu i colat. Evita si n'hi ha trastorns hemorràgics, ansietat marcada, hipertensió no controlada, SII o glaucoma.
All
L'all cru mostra efecte antibacterià complementari. Se solen tolerar 1–2 dents/dia o infusió suau. Evita en trastorns hemorràgics, embaràs o lactància i consulta si prens medicació.
Romero i herbaluïsa
El romaní aporta activitat antioxidant i antibacteriana en infusió. L'herbaluïsa també mostra potencial, però pot potenciar sedants; totes dues estan desaconsellades en embaràs i lactància.
Altres coadjuvants estudiats
Regalèssia degliciritzada (DGL) protegeix la mucosa i redueix l'adherència bacteriana si es pren abans dels àpats. berberina exerceix acció antimicrobiana i disruptora de biofilm. Lentisco (Pistacia lentiscus) ajuda a desorganitzar el biofilm i calma la irritació gàstrica. L‑glutamina afavoreix la regeneració de la mucosa (dosis fraccionades fins al voltant de 10 g/dia, segons criteri professional). Zinc‑carnosina s'adhereix a la mucosa i promou la cicatrització. Aloe vera sense aloïna redueix inflamació i recolza la reparació. Espino groc aporta antioxidants i àcids grassos. Alguns complexos antioxidants com Auxina AE Forte o fórmules homeopàtiques tipus Mucosa compositum es fan servir en protocols integrals, sempre amb assessorament sanitari i considerant-ne l'evidència disponible.
Dieta i hàbits que milloren els símptomes
prioritza aliments tous i fàcils de pair (arròs, civada, puré de patata, iogurt natural), petits menjars freqüents i bona masticació. Evita fregits, picants, ultraprocessats, alcohol i cafeïna.
Recomanacions d'entitats digestives: oli d'oliva suau; lactis sense lactosa, formatge fresc i iogurt; patates, pasta, arròs i pa blanc torrat; peix blanc, marisc, carns magres i gall dindi; fruites no àcides (poma, pera, plàtan, codonyat) preferiblement cuites; verdures cuites (carbassó, mongetes tendres, pastanaga, remolatxa, tomàquet sense pell, ceba pochada, espinac i bleda).
Fes servir coccions vapor o bullit i redueix sal, confitats, fumats i carns greixoses. Evita cítrics i verdures crues si irriten. Hidrata't a glops fora dels àpats i descansa uns minuts després de dinar.
En cereals, millor blanc/torrat si hi ha irritació; l'integral és més saludable però pot empitjorar la tolerància en fase aguda. Amb llegums, canvia l'aigua després d'un bull inicial i tritura-les per reduir gasos.
El tabac i l'alcohol empitjoren la mucosa. Controlar l'estrès amb tècniques de relaxació i tenir cura de la higiene alimentària redueix recurrències.
Preguntes freqüents
He d'evitar tots els lactis? No necessàriament: solen tolerar-se millor els sense lactosa, iogurt/kéfir i formatges frescos; limita llet sencera, nata i fermentats curats.
Puc prendre probiòtics en lloc de iogurt? Sí, però els Suplements s'han de pautar per un professional; els aliments fermentats també són útils.
Quant de temps segueixo la dieta? Mantingues una alimentació suau durant el tractament i reintrodueix aliments gradualment segons la tolerància i el criteri clínic.
Puc beure te d'herbes? Sí, en general infusions suaus com camamilla o menta ajuden; te verd requereix valoració individual per les contraindicacions.
És necessari prendre antibiòtics? Sí, la eradicació s'aconsegueix amb teràpia antibiòtica; els remeis naturals només complementen i no s'han d'usar com a únic tractament.
Amb un enfocament basat en diagnòstic mèdic, antibiòtics adequats i suport nutricional i fitoterapèutic ben seleccionat, és possible reduir la càrrega bacteriana, protegir la mucosa gàstrica i alleujar els símptomes, millorant la qualitat de vida i disminuint les recaigudes.