Tipus de dejuni i consells per practicar-los de forma segura

  • El dejuni es pot fer de moltes maneres (total, amb microalgues, a base d'arròs i mongetes, verdures o fruites), cadascuna amb efectes i riscos diferents.
  • Els dejunis més estrictes, com el total, només s'han de fer per temps molt curts i sota supervisió mèdica per evitar deshidratació i desequilibris nutricionals.
  • En qualsevol modalitat és clau una bona hidratació i tenir cura de la qualitat de l'alimentació a les finestres d'ingesta, prioritzant aliments vegetals i poc processats.
  • Hi ha grups en què el dejuni no es recomana (embaràs, lactància, infància, baix pes, trastorns de la conducta alimentària), per la qual cosa és essencial demanar sempre consell professional.

tipus de dejuni i consells per practicar-lo

El dejuni és una eina alimentària que consisteix a romandre un període determinat de temps sense ingerir aliments sòlids, permetent que l'organisme utilitzi les seves reserves energètiques i activi mecanismes de autoregulació i neteja interna. Depenent de la durada, del que s'ingereixi durant el procés i de la situació de cada persona, pot aportar beneficis o suposar riscos per a la salut, per la qual cosa resulta fonamental conèixer-ne els tipus i les pautes de seguretat.

Què és el dejuni i què passa al cos?

consells per fer dejuni segur

En termes generals, es considera dejuni estar almenys 12 hores sense ingerir aliments que aportin calories significatives. Durant aquest interval es permeten begudes com aigua, infusions, cafè o vins molt lleugers, sempre sense sucre ni edulcorants calòrics. En aquest temps l'organisme va utilitzant la glucosa i el glucogen emmagatzemats i, quan aquestes reserves disminueixen, comença a recórrer a la greix corporal com a font principal denergia.

En aquest procés el cos pot:

  • Millorar el control de glucosa i la sensibilitat a la insulina en algunes persones.
  • Afavorir processos de autofàgia, mecanisme de reciclatge de cèl·lules i proteïnes danyades.
  • Disminuir certs marcadors de inflamació de baix grau.
  • Ajudar al control de la gana regulant hormones com la leptina i la grelina.

Això no obstant, no és una pràctica adequada per a tothom ni en qualsevol circumstància, per la qual cosa convé conèixer molt bé les seves modalitats i contraindicacions abans d'iniciar-se.

Dejuni total: en què consisteix i per què cal extremar la precaució

dejuni total i precaucions

El dejuni total és aquell en què no es menja res. La persona només necessita aire per respirar durant els dies del dejuni. Es tracta d'un mètode molt complicat que no s'hauria de fer sense la supervisió d'un metge i un equip de salut experimentat. Aquesta pràctica pot tenir efectes negatius sobre la salut si es perllonga en excés o es fa en persones no adequades. S'aconsella no fer-ho més d'un dia i mig i reservar-ho per a contextos terapèutics molt concrets i controlats.

Entre les possibles conseqüències d'un dejuni total perllongat destaquen:

  • risc de deshidratació i desequilibris d'electròlits.
  • marejos, cefalees, irritabilitat i fatiga intensa.
  • pèrdua de massa muscular si s'allarga massa o es repeteix sovint.
  • Descompensacions importants en persones amb malalties cròniques.

Per aquestes raons, la majoria d'especialistes recomanen prioritzar formes de dejuni més moderades i sempre dins un estil de vida saludable.

Dejuni a base de microalgues (espirulina i altres)

dejuni amb microalgues i líquids

El dejuni a base de microalgues com l'espirulina és el millor adaptat a les persones que són hiperglicèmiques o hipoglicèmiques, sempre que hi hagi supervisió professional. Aquestes microalgues aporten proteïnes, alguns minerals i compostos antioxidants que poden ajudar a mantenir certa estabilitat energètica durant el període sense sòlids.

S'aconsella combinar microalgues amb infusions, sucs de verdures i de fruites o qualsevol altre líquid molt poc calòric i ben tolerat. Aquest dejuni ha de ser igualment controlat per un especialista, que valorarà:

  • La dosi adequada de espirulina o altres microalgues.
  • La durada màxima en funció del estat nutricional.
  • La compatibilitat amb medicació i patologies prèvies.

És important recordar que les microalgues no substitueixen una Dieta equilibrada; només poden formar part d´un protocol puntual i ben dissenyat.

Dejuni a base d'arròs i mongetes

El dejuni a base d'arròs i de mongetes es realitza tradicionalment pels ioguis, que creuen que aquest règim és el que practiquen els déus. Segons les seves creences, aquesta alimentació permet un equilibri per a totes les parts del cos i de l'esperit en combinar un cereal amb un llegum, obtenint una proteïna vegetal relativament completa.

Si es cuinen mongetes amb algues, les seves propietats desintoxicants s'incrementen en aportar més minerals i fibra. Des d'una perspectiva moderna, aquest tipus de pauta s'assembla més a una dieta molt simplificada que a un dejuni estricte, ja que segueix havent-hi aportació calòrica i de macronutrients.

Els qui ho practiquen solen:

  • Triar arròs integral i llegums ben cuites per facilitar la digestió.
  • Evitar sucres i aliments molt processats durant aquests dies.
  • Acompanyeu el procés d'exercicis suaus, meditació i hidratació abundant.

Tot i tractant-se d'aliments saludables, és aconsellable consultar amb un professional si es pretén mantenir aquest tipus de pauta durant diversos dies seguits per evitar possibles deficiències nutricionals.

Dejuni a base de verdures cuites al vapor

El dejuni a base de verdures cuites al vapor es recomana per a aquells que tenen tendència a menjar grans quantitats i que han consumit grans quantitats de sucre, d'aliments rics en calories i poc beneficiosos per a lorganisme. En basar-se en vegetals de baixa densitat calòrica, ajuda a reduir la càrrega digestiva ia millorar la sensació de lleugeresa.

Durant aquest dejuni se solen barrejar 3 verdures alhora com a màxim en cada menjar per afavorir una digestió senzilla (per exemple, carbassó, pastanaga i bròquil). A més, s'aconsella beure molta aigua i tisanes durant els àpats i entre ells per recolzar l'eliminació de deixalles i mantenir una correcta hidratació.

Alguns consells addicionals per fer-ho de manera segura són:

  • Triar verdures riques a fibra i micronutrients (crucíferes, verdures de fulla verda, hortalisses variades).
  • Evitar salses pesades i optar per condiments lleugers com herbes aromàtiques i una mica d'oli d'oliva cru, si el pla ho permet.
  • Limitar el temps de cocció al vapor per preservar millor les vitamines.

Aquest tipus de dejuni és més suau que el total, però no s'ha de prolongar sense un seguiment adequat, especialment en persones amb necessitats energètiques elevades o amb problemes digestius específics.

Dejuni a base de fruites fresques, verdures o líquids

El dejuni a força de fruites fresques, de verdures cuites o de líquids es recomana per a la gent que vol adoptar un mode de vida vegetarià o millorar la qualitat de la seva alimentació. Aquest dejuni és ideal per començar, ja que ajuda a purificar el cos ia augmentar la consciència sobre la pròpia gana.

Durant aquest període, la persona pot consumir:

  • fruites fresques de temporada, ben rentades i en racions moderades.
  • Verdures cuites o crues, segons tolerància digestiva.
  • Líquids com aigua, infusions, vins vegetals suaus i alguns sucs de verdures diluïts.

No obstant això, un especialista us podrà aconsellar, tenint en compte les vostres especificitats i la vostra situació personal, què fruites i què verdures menjar, i com combinar-les. Convé beure molta aigua i tisanes per assegurar una bona hidratació i disminuir la sensació de gana.

Aquest enfocament pot ser una manera d'iniciar canvis cap a un patró de dieta més vegetal, però s'ha d'entendre com una cosa puntual i ben planificada, no com una solució ràpida ni com a substitut d'un tractament mèdic.

Consells per fer qualsevol tipus de dejuni de manera segura

Més enllà del tipus de dejuni elegit, hi ha recomanacions generals per minimitzar riscos i aprofitar millor els seus possibles beneficis:

  1. Consulteu amb un professional de la salut abans de començar, especialment si es pateix alguna malaltia (diabetis, hipertensió, migranyes intenses, malaltia renal, trastorns de la conducta alimentària, etc.).
  2. Començar amb períodes curts (per exemple, 12 hores nocturnes) i augmentar de manera gradual si es tolera bé, sense forçar l'organisme.
  3. mantenir una hidratació adequada, bevent més aigua del que és habitual en els períodes sense menjar.
  4. Tenir cura de la qualitat de l'alimentació a les finestres d'ingesta, prioritzant verdures, fruites, llegums, cereals integrals, proteïnes de bona qualitat i greixos saludables.
  5. escoltar les senyals del cos: si apareixen marejos intensos, palpitacions, debilitat extrema o ansietat marcada, cal interrompre el dejuni i demanar orientació professional.

En determinades persones (embaràs, lactància, infància, edat molt avançada, baix pes, antecedents de trastorns de la conducta alimentària o patologies greus no controlades) el dejuni no és recomanable i convé prioritzar altres enfocaments nutricionals més segurs.

Escollir el tipus de dejuni adequat, aplicar-lo amb prudència i sempre amb assessorament professional permet que aquesta eina pugui encaixar en alguns estils de vida com una estratègia puntual per millorar la relació amb el menjar i donar suport a la salut, evitant riscos innecessaris i falses expectatives.