El neem és un arbre molt utilitzat pels xamans del sud-est asiàtic perquè, per la seva composició i propietats terapèutiques, aporta múltiples beneficis i ajuda a alleujar diversos malestars. En la tradició ayurvèdica és conegut com una 'farmàcia de la natura' per la varietat de compostos bioactius presents a les seves fulles, escorça, llavors, flors, fruits i arrels.
Actualment, l'arbre de neem forma part d'estratègies de fitoteràpia a diferents països —inclosos alguns sistemes hospitalaris a l'Àfrica—. És important destacar que s'utilitzen totes les parts de l'arbre (escorça, fruits, fulles, llavors, flors i arrels), ja que cadascuna concentra propietats particulars (antioxidants, antimicrobianes, antiinflamatòries, antiparasitàries i cicatritzants, entre d'altres).
Alguns beneficis de l'arbre de neem
- Úlceres: t'ajudarà a combatre les úlceres gràcies a compostos amb acció antiulcerosa i cicatritzant.
- febre: us ajudarà a reduir la febre pel seu efecte antipirètic tradicionalment descrit.
- Pell: t'ajudarà a combatre malalties de la pell (acne, èczemes, psoriasi, tenyes) pel seu perfil antimicrobià y antiinflamatori.
- Acció antiparasitària i antisèptica: et proporcionarà un efecte antiparasitari (polls, cucs) i antisèptic tòpic.
- Infeccions: t'ajudarà a combatre infeccions bacterianes i fúngiques de pell i mucoses.
- defenses: t'ajudarà a reforçar el teu sistema immunològic aportant antioxidants i compostos immunomoduladors.
- Psoriasi, diabetis i hemorroides: us ajudarà a alleujar aquestes afeccions dins d'un abordatge integral i amb seguiment professional.
Què és el neem i com actua a l'organisme?
El neem (Azadirachta indica) és un arbre perenne que pot assolir fins a uns 20 metres d'alçada. Es cultiva a l'Índia i regions properes, i s'ha estès a climes tropicals i subtropicals de diferents continents. Els seus fulles compostes, flors blanques i fruits carnosos concentren més de 130-140 compostos bioactius estudiats (triterpenoides, limonoides, flavonoides, polifenols). Entre els seus mecanismes descrits destaquen: neutralització de radicals lliures (antioxidants), modulació d'enzims proinflamatoris com COX i LOX (antiinflamatori, similar a la cúrcuma), i activitat antimicrobiana davant de bacteris, fongs i alguns paràsits.
Parts de l'arbre i usos tradicionals i moderns
Fulles: s'apliquen en pasta o esbandidas per a pell i cabell; en infusió o macerats per a locions repel·lents. Tradicionalment s'usen per a acne, èczemes, caspa i com a suport higiènic.
Escorça: font d'astringents i compostos cicatritzants; s'ha emprat en esbandidas bucals i per a molèsties gastrointestinals. En decocció, s'utilitza com a fungicida cutani casolà.
Llavors i oli: l'oli (obtingut per premsat) és ric en àcids àcid oleic, palmític, esteàric i linoleic, amb limonoides com la azadiractina, útil en cura de la pell, cuir cabellut i com a repel·lent/insecticida natural compatible amb pol·linitzadors quan s'usa correctament.
Flors i fruits: amb usos culinaris tradicionals i activitat antisèptica suau; l'oli del fruit s'ha fet servir per caspa i com a repel·lent.
arrel: aporta antioxidants amb capacitat de escombrat de radicals lliures demostrada en estudis preclínics.
Salut de la pell: acne, èczemes, psoriasi i cicatrització
L'oli de neem és ric en àcids oleic, palmític, esteàric i linoleic, amb propietats antiinflamatòries y antimicrobianes. S'empra en cremes, gels i sabons per a acne, irritacions, urticària i micosi (peu d'atleta, tenyes, onicomicosi, candidiasi). Estudis preclínics suggereixen que accelera la cicatrització de ferides en afavorir neovascularització i resposta inflamatòria controlada. També s'ha observat utilitat per alleujar la pruïja i la vermellor en quadres de dermatitis.
Cabell i cuir cabellut
L'extracte de llavor i la nimbidina (en l'oli) ajuden a controlar la caspa per la seva acció antimicrobiana i antiinflamatòria. L'azadiractina interfereix en el cicle de paràsits com els polls; xampús amb neem han mostrat eficàcia sense irritar el cuir cabellut quan es fan servir seguint les indicacions.
Higiene oral i cura de genives
Mastegar branquetes o escorça de neem és una pràctica tradicional per a la higiene bucal. Extractes d'escorça poden reduir placa bacteriana i recolzar el maneig de gingivitis i periodontitis com a complement de la higiene convencional. És freqüent trobar-lo a dentifricis, col·lutoris i esbandidas astringents.
Digestió, úlceres i metabolisme
Decoccions d'escorça i extractes de fulles s'han fet servir per a molèsties gastrointestinals i úlceres, amb suport preclínic a la seva activitat antiulcerosa i antisèptica. En l'àmbit tradicional, el neem s'ha fet servir per donar suport al control de la glucèmia; s'hipotetitza que podria influir en la secreció d'insulina i la sensibilitat a la glucosa. Si prens medicació antidiabètica, és clau monitoritzar els teus nivells i consultar abans de fer-lo servir.
Immunitat, bacteris i potencial antitumoral
El neem ajuda a modular la microbiota cutània i intestinal en limitar el sobrecreixement de bacteris problemàtics, cosa que redueix la 'càrrega defensiva' de l'organisme. A més, per la seva riquesa en polifenols i limonoides s'investiga el seu potencial per mantenir a ratlla la proliferació de cèl·lules anòmales; l'evidència és preliminar i no substitueix tractaments oncològics.
Propietats químiques destacades
- Azadiractina: limonoide insecticida clau.
- Nimbidol: activitat davant protozous i microorganismes; avaluat in vitro contra Mycobacterium.
- Nimbidina: antibacteriana, analgèsica; recolza en úlceres i arítmies segons literatura tradicional.
- Nimbina: antiinflamatòria, antimicòtica i antihistamínica.
- quercetina: antiinflamatòria, antioxidant i antibacteriana; present amb àcid gàlic, catequina, carotè i vitamina C en fulles.
Com fer-ho servir: oli, fulles, pols i suc
ús tòpic: és la via preferent. L'oli pur o formulat s'aplica a la pell i al cuir cabellut. Les fulles s'utilitzen en pasta (triturades amb aigua) abans del bany; també se'n pot preparar una maceració nocturna de fulles per utilitzar com a aigua de neteja.
Decocció fungicida (ús extern): bull 2 cullerades soperes d'escorça de neem durant 5 minuts, reposa 10 i cola. Fes-la servir a temperatura ambient en bany de peus (peu d'atleta) o compreses per a pell acneica.
Pols de fulla: pràctic per a viatges; es pot empolvorar en zones cutànies o reconstituir amb aigua. Assecar les fulles al sol i moldre finament és un mètode tradicional.
Suc de neem: s'ha fet servir per 'reiniciar' digestió i depurar el còlon; a causa de la seva amargor i potència, es recomana moderació i orientació professional si se'n considera l'ús intern.
Jardineria i agricultura: insecticida i repel·lent natural
L'oli i els extractes de neem actuen sobre insectes xucladors i mastegadors (pulgons, mosca blanca, trips, erugues, àcars/aranya vermella, nematodes, paneroles, formigues, entre d'altres), dificultant el seu desenvolupament i reproducció. Ben aplicat, és compatible amb pol·linitzadors i fauna auxiliar.
- Aplicació: diluir segons l'envàs; polvoritzar a aplicació foliar a primera hora i sense sol directe.
- Manteniment: repetir cada 3-4 dies si persisteix la plaga; combinar amb sabó potàssic per a més eficàcia.
- Consells: revisar revers de fulles i tiges; guardeu l'oli en lloc fresc i sec, protegit de la llum.
Seguretat, contraindicacions i precaucions
El neem genera calor interna (ushna) segons la tradició; un excés pot incomodar, sobretot en dones. Si notes calor, incrementa la hidratació; afegeix llimona a l'aigua o pren suc de meló blanc. Tòpicament, una mica de oli de ricí al melic, pit alt i darrere d'orelles aporta efecte refrescant.
- embaràs: evitar-ne el consum en els primers mesos; un excés de 'calor' podria ser contraproduent.
- fertilitat: l'ús intern excessiu pot reduir recompte espermàtic. Emprar amb cautela si es planeja concebre.
- cirurgia: no utilitzar internament les dues setmanes prèvies a procediments quirúrgics.
- Poblacions sensibles: evitar en nens i consultar sempre en lactància, patologies de base o polimedicació (p. ex., antidiabètics).
Cultura i curiositats
A regions del sud d'Àsia se li atribueixen qualitats protectores de l'entorn; a Telugu se l'anomena 'Vepa', associat a purificació de l'aire. Tradicions populars relaten que comunitats envoltades de neem patien menys febres, i en algunes zones s'acostuma col·locar persones amb erupcions (varicel·la o similars) sobre llits de fulles de neem per alleujar el malestar, a més de ventilar amb branques aromàtiques.
També s'usa per rentar-se les dents amb branquetes, ia Occident ha guanyat popularitat com insecticida no tòxic i en cosmètica natural. Es cultiva a diversos països de clima càlid i hi ha abundant investigació científica i nombroses patents sobre les seves aplicacions.
L'arbre de neem reuneix tradició, química vegetal complexa i aplicacions pràctiques en salut de la pell, cura bucal i jardineria ecològica. Integrat amb criteri i seguretat, pot ser un gran aliat com a complement –no substitut– de tractaments indicats per professionals.
