El debat sobre les causes del comportament violent sol fixar-se en la desigualtat, els traumes o les drogues. Tot i això, un front menys obvi ha cobrat força: quin paper exerceix la alimentació com regulem les emocions i els impulsos.
La creixent disponibilitat de aliments ultraprocessats en la dieta quotidiana no només pesa a la balança de la obesitat i la diabetis. Investigacions recents apunten que també podrien influir en el funcionament cerebral que governa l'autocontrol i la impulsivitat, i fins i tot afavorir els patrons de consum amb trets d'addicció.
Cervell i alimentació: una relació amb matisos
La literatura científica mostra que el que mengem afecta al sistema nerviós central. Dietes amb abundància d'ultraprocessats i escassetat de nutrients essencials s'associen a canvis a la microbiota, estat de inflamació crònica i disfuncions a àrees com l'escorça prefrontal, clau per a la presa de decisions i el control d'impulsos.
Un treball publicat a The American Journal of Psychiatry va descriure que els hàbits de vida poc saludables —dieta pobra i sedentarisme- es relacionaven amb marcadors inflamatoris més alts, amb possibles efectes negatius sobre la salut mental. Tot i que no proven causalitat, aquestes troballes suggereixen mecanismes biològics plausibles.
Des de la psicologia s'han observat vincles entre el consum habitual d'ultraprocessats i impulsivitat, hostilitat i malestar emocional. En adults amb sobrepès i síndrome metabòlica, un estudi longitudinal (2019) va associar més impulsivitat amb menor adherència a patrons dietètics saludables i una preferència per l'anomenada dieta occidental, rica en sucres i greixos de mala qualitat.
En adolescents, una investigació a Espanya va trobar que més ultraprocessats s'associaven amb dificultats emocionals i conductuals (ansietat, problemes datenció i comportaments disruptius). Són resultats correlacionals, però apunten que certs hàbits alimentaris poden erosionar la autoregulació.
Part de l'atractiu d'aquests productes és el disseny hiperpalatable: combinacions de sucres, greixos i additius que activen els circuits de recompensa, de forma comparable (en patró, no en magnitud) a algunes substàncies psicoactives. Per això s'observen desitjos, consum compulsiu i dificultats per reduir-ne la ingesta.
Addicció als ultraprocessats: què revela un nou estudi
Un equip de la Universitat de Michigan (EUA) va analitzar la prevalença de l'addicció a aquests productes en adults grans mitjançant una enquesta representativa (nacional) amb 2.038 participants, edat mitjana 63,6 anys. El treball, publicat a Addicció, va emprar la Escala d'addicció al menjar de Yale modificat (mYFAS 2.0), basada en criteris clínics usats en trastorns per consum de substàncies.
L'escala recull 13 experiències amb aliments i begudes ultraprocessats: antulls intensos, intents fallits de reduir-ne el consum, simptomatologia d'abstinència o evitar plans socials per por de menjar en excés. Amb aquest instrument, l'estudi va estimar que entre els que tenen actualment 50-64 anys (Generació X i Baby Boom tardà) el 21% de les dones i el 10% dels homes compleixen criteris d'addicció. Al grup de 65-80 anys, les taxes baixen a 12% en dones i 4% en homes.
Per a l'autora principal, Ashley Gearhardt, i el seu equip, les xifres superen amb escreix els percentatges de consum problemàtic en altres substàncies en població major, i enllacen amb l'època en què aquests productes es van generalitzar als 80. Segons Lucy K. Loch (UM), l'expansió d'un entorn alimentari dominat per ultraprocessats coincideix amb etapes sensibles del desenvolupament en aquestes cohorts.
A més, els que complien criteris d'addicció mostraven més probabilitat de pitjor salut física o mental i de sentir-se aïllats socialment. Els autors insisteixen que parlem d‟associacions en un tall transversal, però el senyal és consistent: com més problemàtica la relació amb aquests productes, pitjors indicadors de benestar.
Bretxes de gènere i factors que augmenten el risc
L'addicció a ultraprocessats presenta un patró invers al de moltes substàncies: és més prevalent en dones grans. Una hipòtesi al·ludeix a la comercialització agressiva de productes “light” i dietètics dirigida a elles des dels 80, sovint rics en carbohidrats refinats i formulats per resultar molt desitjables.
L'estudi va detectar fortes associacions amb la autopercepció de sobrepès. Entre els 50 i 80 anys, els que es descrivien amb sobrepès tenien probabilitats molt més grans de complir criteris d'addicció: fins i tot 11 vegades més en dones y 19 vegades més en homes, en comparació amb els que es consideraven en pes adequat. En termes absoluts, complien criteris el 33% de dones que es veien amb excés de pes i el 17% d'homes en aquesta mateixa situació.
També van emergir vincles amb la salut mental i física: en homes amb salut mental regular o dolenta el risc es va multiplicar per quatre, en dones gairebé per tres; amb la salut física regular o dolenta, per tres en homes i gairebé per dos en dones. Els qui referien sentir-se aïllats part del temps o sovint tenien més del triple de probabilitats de presentar addicció que els que no se sentien sols.
Un punt sensible són els ultraprocessats que es presenten com “baixos en grasa","alts en proteïnes"O"rics en fibra” Tot i l'embolcall saludable, continuen sent formulacions dissenyades per maximitzar l'enveja, cosa que pot boicotejar els intents de reduir calories, especialment sota pressió social pel pes.
Conducta, impulsivitat i prevenció: què es pot fer
La relació entre ultraprocessats i conducta és complexa i no admet dreceres. Tot i així, hi ha senyals que millorar el perfil nutricional pot tenir efectes conductuals positius en contextos d'alta vulnerabilitat. En assaigs amb població reclusa a Regne Unit i Països Baixos, l'administració de suplements (vitamines, minerals i àcids grassos essencials) es va associar amb menys infraccions disciplinàries —fins a un 26% menys davant de placebo i un 35% menys després de dues setmanes en adherents—.
Aquests resultats no impliquen que una mala dieta “cause” violència, però recolzen que la nutrició actua com modulador del comportament quan conflueixen factors com ara impulsivitat, estrès crònic o deteriorament emocional. Per això cobren interès les intervencions a escoles i presons, així com entorns comunitaris on els ultraprocessats són omnipresents.
També és clau lenfocament preventiu: facilitar laccés a aliments frescos, reduir l'exposició a publicitat agressiva de productes molt palatables i fomentar habilitats per reconèixer el consum compulsiu. Tot això sense reduccionismes: la violència i l'addicció són fenòmens multicausals i requereixen abordatges integrals.
El conjunt de l'evidència dibuixa un escenari clar: els ultraprocessats estan profundament integrats als nostres hàbits i al entorn alimentari, i part del seu èxit comercial descansa en propietats que reforcen el consum. El que és raonable és assumir aquesta realitat i construir estratègies -des de l'individual al públic- que redueixin l'exposició i facilitin eleccions més saludables.
